El passat gener vam realitzar, conjuntament amb els companys i amics Isidre Plaza i Senén Roy (com a equip SobrePantalles) una sessió en el programa Univers Internet que va organitzar el CCCB. Un privilegi poder haver participat en aquesta experiència. I molt agraïts per l’oportunitat i eltracte rebut de part de l’equip organitzador (encapaçalat per la Maria Farràs, en Juan Insúa i la Quima Farré).
El mateix CCCB defineix així UI: ‘L’objectiu d’Univers Internet és una reflexió crítica i creativa sobre el conjunt de tecnologies vinculades a Internet que està provocant una transformació inèdita i accelerada en la història humana.’
Vam participar en la sessió ‘Ciutat’ oferint dos articles i una sessió teòrica, mentre en Senen i l’Isidre dinamitzaven un taller pràctic.
Deixo els enllaços als dos articles (clica damunt del títol per llegir-los sencer), així com la presentació i els vídeos de les sessions:
1/ L’aprenentatge a la xarxa: Usos i dilemes
CCCBLAB //Univers Internet (3). Ciutat. Jordi Bernabeu (VO Es) from CCCB on Vimeo.
Tot el que s’entén per Internet 2.0 –les xarxes socials, bàsicament– ha esdevingut una revolució respecte a pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, i també de gestió de la nostra identitat i quotidianitat. La irrupció dels smartphones i la universalització d’Internet han condicionat molts aspectes de les nostres vides, i també les d’infants i adolescents, que sovint són objecte de preocupacions raonables. D’una banda, se’ns presenten noves maneres de relacionar-nos i exposar-nos socialment, i, de l’altra, es modifiquen processos troncals del nostre funcionament tant pel que fa al vessant individual com en la nostra condició comunitària i de ciutadans. Si bé és cert que en entorns adults i professionals ningú no dubta dels avantatges i les oportunitats que ofereix aquest nou entorn, quan traspassem la qüestió a infants, adolescents i joves, ens assalten força preocupacions: la xarxa és un entorn segur? Quan passa un ús de ser moderadament alt a ser excessiu i, per tant, perjudicial? Quina és la fina línia que separa la dispersió de la capacitat multitasca? I moltes més. A la primera part d’aquest article, ens proposem abordar quins problemes ens podem trobar.
El final del segle passat i el que portem de l’actual s’estan convertint, sens dubte, en una època de revolucions tecnològiques. L’ús civil d’Internet és un fenomen relativament nou, amb poc menys de dues dècades, però ja molt interioritzat a les nostres pautes de funcionament i socialització. El Veïnatge Universal presentat per McLuhan a The Medium is the Message (1967) esdevé, ara més que mai, una referència de treball. Si a finals de segle passat la psicòloga Sherry Turkle a Life on the Screen (1995) plantejava els canvis que proposaria Internet no només pel que fa a la comunicació, sinó en altres aspectes bàsics de la nostra persona (identitat, relacions, etc.), les seves paraules han quedat desfasades en poc temps. Això fa palesa la velocitat d’aquesta irrupció i l’avanç en les seves formes de presentació i desenvolupament, una rapidesa que tot sovint dificulta poder aturar-se a pensar sobre les seves formes d’ús.
Les innovacions tecnològiques sempre generen nous escenaris, sobre els quals planegen diferents visions. La resistència al canvi és un element característic davant de qualsevol revolució cultural i comunicativa, i actualment en vivim una de ben grossa. Cristina Sáez explicava en aquest blog que l’escriptura ja va donar maldecaps a Plató (afirmava que perdríem la capacitat de pensar en tenir-ho tot redactat) o que la invenció de la impremta va significar un avanç màgic per al coneixement que certes elits van resistir-se a acceptar (l’expansió i reproducció de la cultura inventada per Gutenberg van posar en entredit certes hegemonies culturals). A l’article del Pew Internet Research Millennials will benefit and suffer due to their hyperconnected lives (2012), es recollien visions de futur de diferents experts que evidenciaven dues postures clarament enfrontades: la més optimista que enaltia les noves oportunitats que sorgien i una altra de més pessimista i crítica davant dels possibles problemes que tot plegat podria provocar. Cal afegir-hi que nadius i immigrants digitals convivim i llegim en els mateixos espais, però amb punts de partida diferents.
Clica aquí per seguir llegint…
2/ L’aprenentatge a la xarxa: entre l’acció educativa i l’acció preventiva
Hi ha una preocupació sobre l’ús adolescent de l’entorn 2.0. Difícilment es pot dubtar de les seves oportunitats i els seus avantatges, però certs casos apareguts en los darrers anys han fet saltar les alarmes sobre la necessitat d’un discurs preventiu. En el post anterior vam contextualitzar l’ús adolescent de les xarxes socials des d’una perspectiva teòrica; en el text següent, ens centrem en dues qüestions fonamentals: la dependència que pot generar l’ús abusiu de les xarxes i els problemes associats al seu vessant relacional.
Ara fa deu anys, el programa «30 minuts» emetia un documental amb el títol El misteri del milió de desapareguts, on presentava el fenomen japonès dels «Hikikomoris»: adolescents i joves asiàtics que, arran de la seva addicció a Internet, es tancaven durant llargs períodes a la seva habitació amb l’única finalitat d’estar permanentment connectats. Poc després, alguns mitjans es preguntaven si aquesta realitat estava passant a casa nostra. Fa un parell d’anys ens alarmàvem amb el comiat d’Amanda Todd (15 anys) per YouTube, i a partir d’aquest cas va sorgir un degoteig d’adolescents que han manifestat haver estat víctimes d’assetjaments a la xarxa. Fruit d’aquests tràgics successos, han anat sorgint un reguitzell de notícies i alertes sobre els riscos de determinades pràctiques al voltant d’Internet.
No es pretensió d’aquest text reflexionar sobre el motiu d’aquestes situacions de desesperació, ni perquè certes lògiques d’aïllament són incapaces d’afrontar algunes situacions. Tampoc no pretenem esdevenir altaveu d’alarmes sobre els perills de la xarxa, que només ajuden a saturar les nostres angoixes adultes. Ens han de servir per reflexionar i estem obligats a fer-ne una anàlisi crítica. Tot plegat passa per entendre que Internet només ha estat el mitjà (i no el fi) perquè algunes persones hagin tingut problemes en la seva gestió, en condició o no de «víctimes». Per tot plegat, és convenient proposar un conjunt d’idees per a la reflexió.
Clica aquí per seguir llegint…
CCCB LAB // Univers Internet (3). Ciutat. Isidre Plaza i Senén Roy (VO Es) from CCCB on Vimeo.
Deja una respuesta