Sobre el boom de Gossip i Informer, i algunes possibles conseqüències

Deixa un comentari

Publicat a la secció de La Vanguardia (Digital – Col·laboració) i també a SobrePantalles.net.

Aquesta ha esset la setmana d’Informer i Gossip. Diferents mitjans han destacat la incidència i expansió d’aquestes noves aplicacions en el món de les xarxes socials. Ràpidament s’han estès i han arribat a molts territoris, majoritàriament sovintejats per adolescents i joves (instituts, universitats, escoles, etc.). Es confirma, una vegada més, el valor exponencial de la xarxa. I així com alguns mitjans han destacat positivament la seva expansió, i molts usuaris celebren la seva existència fent-ne ús, en un sector de públic ha despertat alarmes, associades a les pors pròpies d’un ús inadequat, més enllà del qüestionament de la seva utilitat. Probablement dedicarem temps discutint sobre si s’han de prohibir. I és evident que si es limiten poden generar-se efectes contraproduents i indesitjats. Certes regulacions, a internet, o es fan bé, o no es fan.

Com en tot, al seu voltant, existeixen bons i mals usos. I són problemàtics aquells que tenen per finalitat assetjar, desprestigiar, generar burla, difondre continguts nocius, entre d’altres. En qualsevol dels casos: faltar a la lògica del respecte. Amb Gossip i Informer, concretament, ens passa que ens hem saltat dos principis bàsics de funcionament, sense entrar a valorar en la qualitat del que allà es publica: l’anonimat i el sentit comú. I més si tenim en compte la dimensió col•lectiva i d’amplificació del missatge. Preocupen possibles faltes de respecte malintencionades i les seves conseqüències. De fet, sorpren veure amb la tranquilitat amb que mitjans catalans han tractat l’aplicació (que hagin estat catalanes ambdues fundadores potser ha relativitzat la qüestió…).

Si partim d’una perspectiva més analítica, veurem com tot el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. No podem reduir-ho només a canals o metodologies de comunicació. Implica un marc molt més ampli -relacional, de coneixement, d’aprenentatge-. Aquest nou entorn ha vingut per quedar-s’hi. I aquesta arribada ha esset tan ràpida, i avança a un ritme de vertigen que ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes d’ús. Adolescents i joves han esset, inicialment, el paradigma d’ús d’aquesta nova realitat, encara que cada vegada més s’han universalitzat pel que fa a qualsevol grup d’edat i col•lectiu.

Tot i aquest caràcter novedós, probablement no s’està inventant tant: es redefineixen espais clàssics de relació, que no desapareixen ni són substituïts, sinó que s’estenen a l’òrbita digital (perfils, identitats, grups, espais de trobada, etc.). No deixem d’anar a la plaça o al parc. Sinó que se’n creen de noves, tot i que digitals. I espai virtual i físic esdevenen complementaris, que no excloents. Tampoc hem inventat l’assetjament o les burles col•lectives. En tot cas, s’exponencialitza el nombre de receptors, redimensionant el propi missatge, reinventant quelcom que ja existeix -i existirà.

Tota primera lectura al voltant del 2.0 sempre serà en clau positiva: esdevé un element de construcció per davant dels posibles problemes que puguin comportar en la gestió del nostre dia a dia. Se’ns ha obert un nou món. I és evident que es necessita una reflexió seriosa i un posicionament consensuat. Retrobem de nou –afortunadadament- usos que afavoreixen la cooperació, participació, horitzontalitat, etc. En un rumb diferent al que probablement estem acostumats, amb els corresponents matisos a fer.

Tot plegat necessita una prèvia que amb freqüencia oblidem: eines amb moltes potencialitats poden presentar usos problemàtics. Pel que necessitarem d’un discurs preventiu i formatiu al voltant. Ens interessa crear un discurs sobre tot el que té a veure amb afavorir usos responsables, potenciar usuaris autònoms i crítics, al mateix temps que establir els mecanismes bàsics de prevenció i atenció dels riscos i problemes derivats del seu ús. Paral•lel al de l’emprendedoria, els community manager i altres conceptes de moda.

Algunes qüestions sobre les que hem d’estar pendents, i que hem de treballar:

(1) Sobre com construir la nostra identitat a la xarxa. Sobretot si tenim en compte que estem redifinint aspectes troncals com privacitat i intimitat.
(2) Caldrà definir uns criteris que determinin quins usos tenen un major risc, quins comporten problemes, i quins han de ser entesos a partir del concepte de la dependència.
(3) Compte amb la facilitat per difondre continguts inadequats. Independentment de la seva legalitat. Quin usos són més segurs que d’altres?
(4) Sent conscient dels interessos político-comercials que s’amaguen darrera de tot aquest comerç electrònic i tota la concentració empresarial al voltant d’aquest. I com ens pot afectar a la nostra vida. Com ens ha avisat en ocasions Dolors Reig: “Les nostres dades són el petroli del segle XXI».

Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. I gairebé segur que, a diferència d’altres fenòmens que ens ha tocat abordar, no té sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrítiques. Ben al contrari: és ara quan es necessita una reflexió sobre la ètica a la xarxa. Estem obligats a repensar-ho tot (tot). Cal que ens qüestionem aspectes bàsics: com utilitzar-les per millorar la nostra vida? En el món virtual calen educadors? Cal utilitzar les mateixes eines/perfils per a tot? Com emfatitzar i afavorir les bones pràctiques, que en són moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemàtics? I, en qualsevol cas, per aquells que plantejen una visió crítica, agafar-ne la part més reflexiva: quins seran els efectes de tanta hiperconnexió i hipervirtualitat? Com ajudar a construir comunitats a la xarxa? Quina finalitat té amagar-se darrera l’anonimat? L’eficiència i l’immediatesa de la xarxa són contraproduents a mig-llarg termini? Una societat més ràpida i amb més proximitat però cada vegada més amb menys contacte físic?

Si bé és cert que sovint algunes normes i regulacions són necessàries, només amb un discurs sensat, lògic i que afavoreixi la responsabilitat generarem consciència crítica entorn algunes formes d´ús. Si el que es tracta es de noves plaçes i nous espais de relació, plantejem-nos que caldrà estar-hi, agradi o no. Això sí: només amb discreció, podrem realment observar i treballar sobre el que allà es diu, es fa i es desfà, sense que el fenomen vagi més enllà.

North Korean students study in front of portraits of the country's late leaders Kim Il Sung, left, and his son Kim Jong Il at the Kim Chaek University of Technology in Pyongyang, on September 20, 2012. (AP Photo/Vincent Yu)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Protected by WP Anti Spam