Victimització i vulnerabilitat en els usos adolescents de drogues

El passat mes de maig es va realitzar la V Jornada de Victimologia. Victimització infantojuvenil: l’efecte protector de les estructures socials. La nostra presentació portava com a nom: Victimització i vulnerabilitat en els usos adolescents de drogues. Es tractava de reflexionar a partir de l’experiència desenvolupada a Granollers. I aprofundir en conceptes com victimització, vulnerabilitat, resililiència, etc. Vam fer especial èmfasi en la idea clau del nostre treball: la condició social. I les consequents respostes institucionals.

Deixo la presentació que vam utilitzar (el guió, tot i les presses en explicar-lo):

I aquí deixo també el vídeo per a un major detall (amb una ‘cara de pa’ important 😉 ):

Recupero alguns textos utilitzats en altres entrades d’aquest bloc, però que giren entorn de l’acció preventiva:

En primer lloc, caldrà que (re)pensem què significa prevenir. No és només evitar el consum, ni només fomentar l’abstinència. També es potenciar la responsabilitat, la presa de decisions, l’autonomia. I evitar-se problemes. Sovint són criticades les estratègies de reducció de riscos quan són aplicades a adolescents. Sembla que la no-majoria d’edat ha de ser l’excursa perfecta per abstenir-se, apel·lant qüestions pròies de la maduració d’aquest cicle vital, alhora que donant afirmacions científiques per confirmar aquests plantejaments. En qualsevol dels casos, i independentment de quines siguin les opcions professionals i visons vers el consum, estem obligats a plantejar propostes de convivència en la líniea de reducció i gestió del propi consum: no es tracta d’una feina concreta, sinó d’una línia d’intervenció que pot fer-se present a qualsevol actuació (converses, tallers, materials, etc); és un punt de partida: com consumeixes i seguiràs fent-ho, primer reduïm la possibilitat d’aparició de problemes; implica posicionar-se d’una forma concreta davant la persona consumidora: de manera que es senti respectada i acceptada, pel que permetrà introduir informació molt més permeablement; i segueix contemplant l’abstinència com la manera més segura d’evitar-se problemes amb les drogues.

En segon lloc, treballem pensant que el nostre paper professional és el d’esdevenir referents positius (Funes, 2010). Necessiten persones adultes que responguin amb confidencialitat i sinceritat a les seves cabòries. Que no els repeteixen els discursos que ens alguns contextos no els han parat de repetir. Que substitueixin la intranquil·litat que suposa el coneixement de determinades maneres de fer –i que suposen un risc -, per la confiança en la eficàcia i competència dels seus recursos. Sense oblidar-nos de la prèvia més important: per influir amb certa lògica en la vida d’algú abans has d’haver esdevingut útil i referent per aquest.

En tercer lloc: el focus origen dels problemes són diversos. Dit d’una altra manera:  darrere de molts consums problemàtics s’amaguen altres problemes. Bàsicament de relacions socials, amb un mateix i amb la família. Apareixen, sobretot, quan es barrejen estils de vida i malestars associats amb el propi consum, i certs hàbits adquirits. Pel que té sentit que la majoria d’intervencions es centrin en les dinàmiques familiars i les del propi adolescent/jove pel que fa a ocupacions, relacions socials, etc. Oblidant-nos sovint del paper del consum. L‘experiència ens diu que molts adolescents regulen el seu consum en funció de les seves ocupacions, i les pròpies motivacions vers aquestes. Depèn quins casos només necessitaran pautes preventives. D’altres potser requeriran atenció i seguiment. Existeixen diferents graus de problematicitat. No podem posar-les totes al mateix sac.L’abstinència (no fumar) no pot ser l’única manera de regular-se.