Amb l’educació no s’hi juga (o sí?)

[ 1 ] comentari

Carta a El9Nou
11 de febrer de 2012.

Durant els últims mesos l’ensenyament (o educació?) ha esset objecte de moltes propostes de canvi. Tant el govern nacional com estatal han plantejat iniciatives tan variades com introduir l’emprenedoria a les escoles, atorgar rang d’autoritat legal als professors, o bé canviar l’Educació per a la ciutadania per quelcom més de caire Constitucional. Aquests últims dies ens trobem la proposta d’allargar el batxillerat i escurçar l’enseyament obligatori.

S’entén que aquestes propostes es duran a terme per afrontar l’actual situació crítica i paradoxal. Als centres educatius tenim altes taxes de fracàs escolar i baixos resultats obtinguts per diferents informes d’avaluació, de dubtosa aplicació. I al carrer, un alt nombre d’aturats (un 60% dels quals sense els ensenyaments mínims obligatoris superats; i d’entre el 40% restant resulta que hi ha un alt nombre de sobrequalificats).

És evident que cal una reformulació de l’educació. Però prenguem-nos-ho seriosament Ara no ho estem fent. Tot plegat dóna una sensació d’improvisació total. I en comptes de fer de l’educació una qüestió d’Estat (i de ciutadania) l’estem deixant en mans dels partits governants de torn, que reformaran per enèssima vegada les lleis que ja s’apliquen en funció dels seus interessos. Estic segur que acabarem reduint qüestions estructurals sobre el sistema educatiu a simplificacions tals com decidir sobre la llengua vehicular, o bé introduir la Constitució a les aules.

“Que ningú em malinterpreti. Decidir sobre la llengua pròpia no és una simplificació. Senzillament és un debat inútil instrumental d’aquells que no volen veure més enllà. Sobre això no hi ha res a dir:està més que decidida la llengua vehicular”
 

Per cert, ja que reformulen: també caldrà pensar en un sistema laboral que garanteixi una introducció més flexible d’aquells adolescents que no es trobin a gust o no considerin els ensenyaments mitjans o superiors. En canvi, probablement, també acabarem reduint-ho a propostes tipus acomiadaments per dies treballats o reduccions salarials dels funcionaris.

Pel que, ja que ho fem, fem-ho bé, si us plau…

Jordi Bernabeu Farrús
Centelles (Osona)

Una resposta a Amb l’educació no s’hi juga (o sí?)

  1. David dice:

    L’incompetència és tal que no solucionarem res…

Responder a David Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Protected by WP Anti Spam