Educació social i adolescència són un binomi molt treballat. Les pràctiques i intervencions socioeducatives al voltant de nois i noies, i tot el que les envolta, han generat molta bibliografia i reflexió al voltant de la professió en els últims trenta anys, a partir de la consolidació de l’adolescència com a cicle vital i educatiu. La realitat actual planteja nous reptes i noves reflexions: l’impacte de la crisi, la irrupció de les xarxes socials, les noves presentacions dels conflictes i problemes de sempre… Una tarda de juliol vam trobar-nos tres educadors d’orígens diversos per parlar i donar voltes a la qüestió. En Sera Sánchez introduïa els temes, i en Jaume Funes i un servidor els havíem de desenvolupar a partir de la seva visió i les seves experiències professionals. Una trobada bonica en un entorn agradable (el Centre Cívic de La Verneda, per cert).
Adolescència i educació social by Jordi Bernabeu Farrús
Alguns paràgrafs:
‘Com hem de mirar el món adolescent? És un tema molt complex. Tots els que hem dedicat bona part de la vida atenent qüestions adolescents tenim un problema: els encàrrecs per solucionar-les, i les lectures poc útils que les acompanyen. Acaba sent una visió adulta de problemes que no hi són. Cal que ens fem una pregunta bàsica: quina és la mirada positiva per ser útil en la vida d’un adolescent? (…) Dues qüestions molt bàsiques. La primera: si no hi ha encàrrec, no hi ha feina. Si no la lien, no som útils. La segona: a qui ajudem? Els pares, les institucions, els adults? A veure… Quan dius “és que l’adolescent em necessita”… Com que et necessita si no planteja cap problema? El que necessita és un adult que estigui disponible i que en algun moment l’ajudi. Qui paga aquest tipus de professionals? Quin és el programa de prevenció que assumeix aquesta qüestió? No existeix l’encàrrec institucional: “Sigui vostè allà, observi, sigui conegut, esdevingui referent” (…) Parlar d’educadores i educadors socials que s’han d’ocupar dels adolescents ens porta reproduir el discurs històric de “la primera qüestió és la mirada, no només l’acollida”. Si com a educadores i educadors socials ens mirem un adolescent com l’estan mirant uns altres adults no hi tenim res a fer. Cada vegada veuen que tenen menys adults disposats a veure’ls d’una altra manera. Sense compadir-los o comprendre’ls, en el sentit de justificar-los. Es troben professionals que no poden ajudar-los amb els seus problemes sense passar per les seves categories. El repte continua sent: com eduquem professionals amb capacitat de fer lectures adolescents en clau útil?’ [@JaumeFunes].
Certament treballem amb les etiquetes i categories de sempre: drogues, prevenció, violència, justícia, etc. Però que acaben simplificant una qüestió que precisament no en té res, de simple. Els focus d’inici de les demandes i dels conflictes tenen orígens diversos i variats. L’exemple claríssim el trobem en el camp de la salut mental: l’èmfasi en el diagnòstic ens serveix per justificar el perquè de certes conductes, però ens segueix costant molt donar algunes respostes. (…) Una altra cosa és reinventar problemes segons diferents generacions. I no cal anar gaire lluny. Actualment es parla molt del binge drinking –l’afartament compulsiu d’alcohol–. La borratxera de tota la vida, però categoritzada sota aquesta expressió vintage. Qui ho exposa es remet a les enquestes per justificar-ho, i si les mirem amb una mínima capacitat analítica veiem que les dades estan, si fa no fa, igual que vint anys enrere. En definitiva: sembla que siguem experts en construir problemes nous amb variables de tota la vida. I a això hi hem de sumar la tendència de voler donar una justificació amb cert caràcter científic a tot el que passa… Que, per cert, pot ajudar a donar respostes a certs professionals, però que a la majoria de joves tant se’ls en dóna (…) Compte de convertir les nostres pors en problemes. Ens sobrepassa la preocupació pel futur. Cal valorar si, arran d’aquesta conducta, hi ha un problema. I si hi és, entenguem-lo com a tal. Sapiguem ser allà –observem amb discreció– i valorem quan això afecta de debò. És com si visquéssim totes les borratxeres de quinze anys com un problema. I només seran un problema quan afectin algun procés molt bàsic de desenvolupament, de relació, d’integritat. També podem aprofitar per preguntar-nos: com podem construir coneixement a partir de l’experimentació i de la gestió d’aquests problemes?’ [@jordibernabeu].
I algunes idees per a pensar al final:
‘Quin paper té l’educador com a referent de l’entorn digital? Com pot ser útil i introduir el discurs educatiu en tot l’entorn 2.0? Nous reptes… [@jordibernabeu]
‘Has de ser l’adult que, sense deixar de ser-ho, no formis part de la categoria “adults”. Aquesta és la complexitat de treballar amb adolescents. Els educadors i educadores socials són algunes oportunitats que poden trobar els adolescents. [@JaumeFunes]
A propòsit del tema, deixo un interessant vídeo realitzat en el marc del Departament d’Anotrpologia de la URV on diferents professionals i xavals parlen del tema. I en el què queden clares 2 idees educatives bàsiques: ajudar a decidir i acompanyar. Una frasse xula per a la reflexió, aquesta d’en José Leal, d’entre moltes: ‘El adolescente que siente un malestar no se siente paciente. Se siente adolescente con malestar’.
Deja una respuesta