Usos adolescents de la xarxa: flexions i reflexions a propòsit d’Amanda Todd

Portada New Yorker.

Article publicat a social.cat
19 de novembre de 2012
Accedeix a la font original clicant aquí.

Durant aquest mes d’octubre hem estat al cas de notícies sobre suicidis adolescents per fets relacionats amb la xarxa. Si inicialment ens alarmàvem amb el comiat d’Amanda Todd (15 anys) per YouTube[1], poques hores desapareixia un jove francés de 18 anys[2]; i uns dies més tard, una altra de 15, Felícia, triava el twitter per afirmar que havia decidit acabar amb la seva vida[3]. Tots tres manifestaven haver esset víctimes d’assetjaments mitjançant Facebook. Al voltant d’aquests tràgics successos s’han esdevingut tot un seguit de notícies i alertes sobre dels riscos d’internet. No es pretensió d’aquest text reflexionar sobre el perquè d’aquestes situacions de desesperació, ni perquè certes lògiques d’aillament són incapaçes d’afrontar depén quines situacions[4]. Tampoc d’esdevenir altaveu d’alarmes sobre els perills de la xarxa, que només ajuden a saturar les nostres angoixes adultes. Ens han de servir per reflexionar i estem obligats a fer-ne un anàlisi crític. Tot plegat passa per entendre que internet només ha estat el mitjà (i no el fi) perquè adults o joves sense escrúpuls hagin jugat amb el desconeixement, desconcert i desesperació d’altres persones. Pel que és convenient proposar un conjunt d’iees per a la reflexió.

D’entrada: tot el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. No podem reduir-ho només a canals o metodologies. Implica un marc molt més ampli -relacional, de coneixement, d’aprenentatge-.  Aquest nou entorn ha vingut per quedar-s’hi. I aquesta arribada ha esset tan ràpida, i avança a un ritme de vertigen que sovint ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes d’ús. Tot i aquest caràcter novedós, probablement no s’està inventant tant: es redefineixen espais clàssics de relació, que no desapareixen ni són substituïts, sinó que s’extenen a l’òrbita digital (perfils, identitats, grups, espais de trobada, etc.). Adolescents i joves han esset, inicialment, el paradigma d’ús d’aquesta nova realitat, tot i que cada vegada més s’han universalitzat pel que fa a qualsevol grup d’edat i col·lectiu. En Jaume Funes avisava fa pocs dies que “per a la majoria dels adolescents actuals poques coses tenen sentit sense referència a ells. Són en la mesura que estan “en línia” i són en la mesura que són imatge. No hi ha identitat sense perfil de xarxa virtual. No hi ha sociabilitat sense interacció digital[5].

En segon lloc, cal aclarir que el debat no està en l’eina. Sino en els usos. I la primera lectura sempre serà en clau positiva: esdevé un element de construcció per davant dels posibles problemes que puguin comportar en la gestió del nostre dia a dia o en la nostra professió. Com a treballadors en l’àmbit de l’atenció social se’ns obre tot un nou món d’intervenció. I és evident que es necessita una reflexió seriosa i un posicionament consensuat. Retrobem de nou -afortunadament- paraules tan nostrades com treball cooperatiu, participació, horitzontalitat, etc. En un rumb diferent al que probablement estem acostumats a treballar, amb els corresponents matisos a fer. Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. I gairebé segur que, a diferència d’altres fenòmens que ens ha tocat abordar, no té sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrítiques. Ben al contrari: és ara quan es necessita una reflexió sobre la ètica a la xarxa. Estem obligats a repensar-ho tot (tot). Cal que ens qüestionem aspectes bàsics: com utilitzar-les per millorar la nostra pràctica professional? En el món virtual calen educadors? Cal utilitzar les mateixes eines/perfils com a professionals que com a ciutadans? Com emfatitzar i afavorir les bones pràctiques, que en són moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemàtics? I, en qualsevol cas, per aquells que plantejen una visió crítica, agafar-ne la part més reflexiva: quins seran els efectes de tanta hiperconnexió i hipervirtualitat? Com ajudar a construir comunitats a la xarxa? L’eficiència i l’immediatesa de la xarxa són contraproduents a mig-llarg termini? Una societat més ràpida i amb més proximitat però cada vegada més amb menys contacte físic?

I el tercer avís té una clara vocació preventiva (alhora que constructiva): com es tracten d’eines amb moltes potencialitats esclar que poden presentar-se usos problemàtics. Pel que necessitarem d’un discurs preventiu i formatiu al voltant. Ens interessa centrar-nos en tot el que té a veure amb afavorir usos responsables, potenciar usuaris autònoms i crítics, al mateix temps que establir els mecanismes bàsics de prevenció i atenció dels riscos i problemes derivats del seu ús. Escriu Josep Ramoneda, tractant aquest tema, que “els individus aïllats ni fan societat ni són capaços d’imposar i defensar els seus drets”[6]. Pel que destaquem algunes qüestions sobre les que hem d’estar pendents, i que hem de treballar:

(1) Sobre com construir la nostra identitat a la xarxa. Sobretot si tenim en compte que estem redifinint aspectes troncals com privacitat i intimitat.

(2) Caldrà definir uns criteris que determinin quins usos tenen un major risc, quins comporten problemes, i quins han de ser entesos a partir del concepte de la dependència.

(3) Compte amb la facilitat per difondre continguts inadequats. Independentment de la seva legalitat. Quin usos són més segurs que d’altres?

(4) Sent conscient dels interessos político-comercials[7] que s’amaguen darrera de tot aquest comerç electrònic i tota la concentració empresarial al voltant d’aquest. I com ens pot afectar a la nostra vida. Escoltant les paraules de Dolors Reig: “Les nostres dades són el petroli del segle XXI[8] ».

Fa temps que alguns professionals que treballem amb ells l’atenció i prevenció del consum de drogues assumim tasques i intervencions relatives als usos que fan de les TIC (en argot: pantalles). I probablement això sigui un error. Es justifica en que les similituds que poden tenir alguns usos problemàtics de les drogues semblen mimetitzar-se en els usos de les pantalles[9]. En qualsevol cas, haver assumit aquest « paper » també ha ajudat a entendre la seva vessant problemàtica. Si bé les preocupacions adultes es simplifiquen bàsicament al voltant de dues grans qüestions -el temps que noies i nois passen es passen navegant per la xarxa; i en la seguretat d’aquesta- la realitat ens ha fet veure que tot plegat és força complexe. Són nombroses les demandes d’assessorament i informació -que no tractament- per aquest tema. Sempre motivades per un adult de referència. I aquí alguns problemes que podem trobar-nos, i indicadors per detectar-los:

LLEUS I/O MODERATS

  • Ús abusiu i/o freqüent. Un noi no rendeix a l’IES per passar-se molta estona jugant al Call of Duty.
    S
    edentarisme. Una noia demana als pares deixar el bàsquet perquè prefereix estar a acasa xatejant.
    Agregar gent desconeguda
    . Una noia de 15 anys no segueix cap criteri bàsic per acceptar o discriminar invitacions d’amics al Facebook.
  • Relacions distorsionades. Un noi força tímid dedica molt més temps en relacionar-se a partir de Watasapps i Messengers que no pas en el cara-a-cara.
  • Pèrdua d’interès per altres activitats. Una noia deixa de fer natació i anglès extraescolar perquè prioritza estar connectada a casa.

IMPORTANTS

  • Xantatge a nivell individual; i assetjament. Una noia amenaça a una altra mitjançant el watasapp i li demana favors a canvi.
  • Assetjament de caire grupal. Un grup del Facebook acaba esdevenint un espai col·lectiu d’insult i/o burla d’nua persona en concret.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual. Un adult que es fa passar per jove, és agregat per una noia de la que treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat). Una noia de 15 anys es troba amb el seu amic virtual sense coneixement dels pares fora de casa seva(del qual desconeix la identitat real).
  • Addicció i aïllament. Un noi es passa un temps desproporcionat jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. No va a classe i es queda a casa.[10]

Per prevenir aquestes situacions, alhora que facilitar elements de detecció, deixem un petit grup d’idees elaborades per a mares i pares sobre algunes qüestions bàsiques en relació a la gestió d’internet en l’àmbit domèstic. Queda per un altre article descriure possibles idees per treballar en altres àmbits d’intervenció (ensenyament, oci, etc.):

1. Molts usos de l’ordinador i d’altres productes tecnològics han de donar-se en espais comuns. O almenys, que no afavoreixin l’aïllament.

2. Es poden definir unes normes clares d’ús. I consensuar-les. Prioritzant uns usos davant d’altres, o uns torns d’ús de més prioritat . Per exemple: per treballar abans que per jugar. És bo tenir aquestes normes presents i pactar-les conjuntament. Si cal, poden redactar-se i tenir-les visibles.

3. Cal  “controlar” que l’estona que es passa davant d’una pantalla entra dins els límits raonables. Molts problemes atesos denoten que prèviament no hi han hagut lògiques clares de control sobre el temps dedicat al tema.

4. S’han d’afavorir conductes alternatives a les tecnologies (oci, temps lliure, relacions físiques, etc.).

5. Es poden utilitzar “interruptors externs”: filtres de control parental, alarmes, etc. Els sistemes operatius més utilitzats porten sistemes preinstal·lats de control força útils.

6. L’establiment de certs càstigs davant incompliments és educatiu. Sempre i quan parlem de reforçament negatius realistes, i que es compleixin.

7. Cal poder ser capaços d’observar amb discreció. Això és: no espiar converses al Messenger, al Facebook. I respectar la intimitat. Però sent coneixedors dels seus contextos virtuals, els seus espais de relació. Participar-hi amb criteri, etc.

8. Entorn el seu ús cal trasmetre un discurs de responsabilitat, moderació i prudència.

9. Posar especial èmfasi en els “bons usos”. I potenciar-los.

10. Ser conseqüent i intransigent amb pràctiques d’assetjament, descontrol econòmic, etc.


Resultats del vídeos entregats al concurs SobrePantalles 2011 (www.sobredrogues.net/resultatsconcurs)


[1] « Amanda Todd dejó un mensaje a la familia antes de suicidarse » http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/nuevo-mensaje-provoco-suicidio-amanda-todd-2228878
[2] « Comme Amanda Todd, un ado victime de chantage sur Internet se tue » http://www.jolpress.com/ado-victime-chantage-internet-se-suicide-gauthier-amanda-todd-article-814492.html
[3] « Otra adolescente víctima de cyberbullying se suicida en NY arrojándose en la vía del tren”  http://www.abc.es/20121030/familia-padres-hijos/abci-nuevo-suicidio-adolescente-relacionado-201210301402.html
[4] Deixem aquest article de Jaume Funes escrit a El Periódico el passat 22 d’octubre de 2012: “Vidas virtuales y muertes realeshttp://www.sobrepantalles.net/2012/10/vidas-virtuales-y-muertes-reales/
[5]Vidas virtuales y muertes realeshttp://www.sobrepantalles.net/2012/10/vidas-virtuales-y-muertes-reales/
[6] “La izquiera necesaria”. Josep Ramoneda. RBA. 2012.
[7] A propòsit de la vaga #14N El País publicava aquesta notícia: “Google afirma que el control de los gobiernos en la red va en ascenso” http://www.sobrepantalles.net/2012/11/google-afirma-que-el-control-de-los-gobiernos-sobre-la-red-va-en-ascenso/ A La Vanguardia, el 8 de juny de 2012: “Internet: alguien nos sigue”: http://www.sobrepantalles.net/2012/06/internet-alguien-nos-sigue/
[8] Dolors Reig al Singulars: “Cap a una intel·ligència col·lectiva”. 27/3/2012. http://www.tv3.cat/videos/4020670
[9] Recomano l’escrit de David Pere Martínez Oró a SobreDrogues.net: “Drogues i xarxes socials: perquè es relacionen?http://www.tv3.cat/videos/4020670
[10] Aquestes idees estan extretes conjuntament amb en Carles Sedó a propòsit de reflexions sobre l’actuació preventiva.

Escrits en ple procés d’independència

Des de la cel·lebració de la manifestació de l’onze de setembre de 2012 s’ha escrit molt i se n’ha parlat del futur del país. Des d’una perspectiva molt humil deixo aquestes dues cartes que han esset publicades a la premsa durant els dies següents. 

Paral·lelament, i ja que el que sovintejen són discursos d’escàs contingut, també deixo alguns articles força interessant publicat a la premsa que poden ajudar a pensar força sobre el tema (clica damunt del títol per llegir-les en pdf).

Títols universitaris
Carta al diari Ara.
21 d’octubre de 2012.
Descarrega-la en pdf clicant aquí.

D’entre les campanyes proposades a internet en contra el procés d’independència, destaca la piulada del parlamentari del PP José Antonio Coto en la proposta de hashtag #Ciufapor, proposada pel seu propi partit. Afirma que “en una Catalunya separada de la resta d’Espanya, els títols universitaris deixarien de ser reconeguts, tant les llicenciatures com els graus”. D’aquesta afirmació es poden treure, entre d’altres, dues conclusions importants: 1) si s’acaben creant noves estructures d’Estat, o es renoven les existents, fora bo que també es renovessin la majoria de representants, pel bé del futur del País; 2) per aquells espanyolistes que han estudiat a Catalunya, i tenen por que aquest tema els afecti: cara a Europa i el món sempre té prestigi un títol Universitari realitzat a l’estranger. Entre d’altres, és senyal d’autonomia.

Títols universitaris – 21 d’octubre de 2012

Sin nivel político
Carta a El Periódico.

23 de setembre de 2012.
Accedeix a la carta original clicant aquí.

Monago, el Rey, Rajoy, Rubalcaba, Rivera… No paran de hablar en nombre de la democracia y la Constitución. Demagogias aparte y salvo excepciones, lo que preocupa y da miedo de verdad es el escaso nivel del contenido político de la mayoría de nuestros representantes.No solo por sus simplificaciones y discursos irresponsables, sino por el irrespetuosidad de sus maneras. Y olvidan que el debate sobre la autodeterminación lo hacemos nosotros en casa. Obviamente, les asusta imaginarse una España sin Catalunya. Entiendo que por la inviabilidad de la primera sin la segunda, y no a la inversa como quieren hacernos creer. Es necesario avanzar hacia el Estado propio, pero también que las estructuras de Estado se renueven tanto en forma y contenido como, sobre todo, representantes.

Constitución.

A voltes amb la crisi, els joves i la bombolla del consum d’alcohol

Article publicat social.cat
Accedeix a la font original clicant aquí. 

Durant aquest estiu, recollint les dades aportades per Projecte Home, diversos mitjans publicaven en portada titulars alertant dels consums abusius d’alcohol que s’estan donant durant el període de crisi i el conseqüent augment de les demandes de tractament. Paral·lelament, s’aprofitava per destacar l’augment del consum entre joves i adolescents, definint-los –en essència- com a consumidors de risc1.

És evident que, en la qüestió de les drogues, funcionem a partir de cicles de preocupació social, que alhora generen estereotips institucionals2: si en èpoques passades –seqüencialment- vam centrar-nos en el consum d’heroïna, cocaïna i drogues de síntesi (tipus mdma i derivats), el que ocupa bona part de les nostres cavil·lacions i ocupacions professionals actuals és la qüestió del consum de cànnabis i acohol per part de joves i adolescents. Ara bé, fent una lectura de les dades sobre consum d’alcohol i demandes de tractament a nivell català, que sempre seran més globals que les aportades per una única associació, veurem com la tendència i les estadístiques presenten un consum, tot i que preocupant, certament estable en els últims anys3. En població adulta existeix un lleuger increment. Però en població adolescent i jove, aquesta fins i tot es redueix; essent, el nombre de borratxeres l’únic patró que augmenta significativament.

Per tot: on hem de centrar les nostres preocupacions? Si bé és probable que la conjuntura actual de crisi genera més problemes, la desocupació i la dificultat per accedir a tractaments privats poden haver afavorit l’augment de demandes cap al sistema públic de salut, evidenciant una major visualització del problema. Que ja tocava. Tampoc oblidem que, en èpoques de depressió social (privació econòmica, altes taxes d’atur, etc.) l’alcohol esdevè també un bon depressor. En canvi, en èpoques de bonança es relativitzen els problemes, i el nostre llindar d’alarma vers el que esdevé o no problemàtic. De fet, sovint ens toca atendre demandes tipus “ara que no estic fent res em fan venir per si bec massa”. Qüestió que podíem traduir a “quan estava ocupat era un tema que no es tocava”. Tot plegat acaba simplificant realitats complexes.

Pel que fa a joves i adolescents, i deixant de banda la nostra malaltissa hiperprotecció vers totes les seves conductes, veiem com les borratxeres són una pràctica de risc que generen certa preocupació. En els últims 20 anys s’ha doblat el nombre d’adolescents i joves (14-18 anys) que s’han emborratxat en l’últim mes. S’assenyala que estem important el patró nòrdic, que implica consumir molta quantitat d’alcohol en poc temps. El fenomen del “botellón” probablement hi tingui a veure. Encara que on nosaltres sovint hi veiem motius per a la dessolació professional (joves desmotivats, que prioritzen el plaer a l’esforç, etc.) contraposa amb els motius dels propis joves, que valoren la seva vessant relacional, i fa més barat el consum.

Ja que és un tema que genera tanta preocupació i es dirigeixen part dels diners destinats a campanyes de prevenció i sensibilització, podríem apuntar algunes idees:

Primerament, ha d’imperar la sensatesa i l’ètica per sobre l’excessiva moralitat adulta. I revisar si la normativa actual és coherent. És impensable pensar que cal funcionar a partir d’un plantejament que tingui com a punt de partida el no-és-normal-beure-alcohol-essent menor-d’edat4. No cal oblidar que realitat-social i normativa-imposada són dos conceptes que sovint no participen del mateix concordat. Ni tampoc que la majoria dels que ara estan per aquest missatge vénen d’una època en la que d’adolescents podien consumir importants quantitats d’alcohol sense control adult i amb una normativa força permissiva.

En segon lloc, apel·lem a una prevenció que tingui en compte quines són les necessitats reals de joves i adolescents. Que entengui que no tot passa per abstenir-se o bé emborratxar-se (i “liar-la”). En front d’aquesta doble lectura, sobre la que pivoten les interpretacions principals, proposem un discurs que potencïi el consum responsable i el gaudi de la moderació. Contemplant l’abstinència com “la manera més segura d’evitar-se problemes”. Però no l’única. Fugint de grans missatges que només serveixen per netejar les consciències de qui els pregonen. Davant l’última onada de política conservadora que ens està arribant, caldrà detectar aquelles situacions problemàtiques a prioritzar. I treballar-les. Per prevenir els riscos associats al consum d’alcohol -i no el consum en sí- en proposo tres: tot el que té a veure amb les baralles i violència; la sexualitat i afectivitat; i la conducció de vehicles i la seva gestió.

Tercer: no utilitzem l’excusa de la crisi perquè empreses i indústria -mercat en general- recuperin certs privilegis que disposaven temps enrere i que van perdre gràcies a la lluita dels sectors socials i de salut. És sorprenent que el Govern, en el seu pack Òmnibus, plantegi modificacions que afecten directament les restriccions aplicades el 2009 al sector privat de la indústria de l’alcohol. Es permetrà altra vegada la realització   intensiva d’accions de promoció del consum d’alcohol, i en paral·lel la seva publicitat. A ningú se li escapa una realitat evident: vivim en una societat culturament molt arrelada al consum d’alcohol que encara no té clar quin missatge trasmetre per a un consum responsable. I que aquesta qüestió és un assumpte d’interès econòmic. Business pur i dur. No cal estimular comportaments que puguin comportar problemes. El sentit comú –control, prudència i moderació– és incompatible amb aquesta promoció d’ètica dubtosa i carregada de contradiccions. Esclar que no tot és una qüestió de prevenció i formació.

Per acabar, no estaria de més revisar els nostres comportaments adults. I posar-los sobre la taula. Si analitzéssim amb profunditat les dades reals d’accidents de trànsit, demandes de tractament, urgències toxicològiques, etc. tal vegada destaparíem les nostres incoherències. I probablement ens plantejaríem que tindria sentit dirigir les campanyes cap a un públic de més avançada edat. Encara que aquí sí que trobaríem algunes resistències. Però així com anem, si això passa, probablement ja no disposarem ni de recursos per abordar-les.

1 Deixo com a exemple la portada del Diari Ara el passat 9 de juliol (2012):
http://www.ara.cat/comunicacio/portada-ara-juliol_ARAFIL20120708_0001.pdf
2 Recomano l’article d’Oriol Romaní que va fer pel Congrés “Hablemos de drogas” a Barcelona el passat 2009 (FAD i Obra Social de La Caixa): http://www.fad.es/sala_lectura/C2009_MR6_Oriol_Romani.pdf
3 Observatorio Español de la Droga y las Toxicomanías: Situación y tendencias de los problemas de drogas en España INFORME 2011 http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/FOLLETO_OED_2011.pdf
4 Ho comento a partir de l’última campanya realitzada pel Ministerio de Salud: http://www.alcoholenmenoresnoesnormal.es/
 

Vinyeta de Malagón per a El Jueves. @malagonhumor

Crisi i consum d’alcohol

Carta publicada a l’Ara el 10 de juliol de 2012.

Ahir, recollint les dades aportades per Projecte Home, l’ARA publicava en portada que “La crisi dispara l’alcoholisme”. És sorprenent que el Govern, en el seu pack Òmnibus, plantegi modificacions que afecten directament les restriccions aplicades el2009 al sector privat de la indústriade l’alcohol. El Govern permetrà altra vegada la realització   intensiva d’accions de promoció del consum d’alcohol, i en paral·lel la seva publicitat. A ningú se li escapa un arealitat evident: tot i que vivim en una societat culturament molt arrelada al consum d’alcohol, aquesta qüestió és un assumpte d’interès econòmic: business pur i dur. Sóc partidari de no estimular comportaments que puguin comportar problemes. El sentit comú –control, prudència i moderació– és incompatible amb aquesta promoció d’ètica dubtosa i carregada de contradiccions. No tot és una qüestió de prevenció i formació. També cal una normativa coherent.
Crisi i consum d’alcohol – Ara 10 de juliol de 2012

Juanjo Sáez. 10 de juliol de 2012.

Medidas educativas alternativas a adolescentes sancionados por consumo de drogas: ¿educación o reparación?

Article publicat a www.lasdrogas.info
Accedeix a la font original clicant aquí.

Uno de los riesgos asociados al consumo de drogas es la posibilidad de ser multado de acuerdo con la Ley 1/1992 sobre Protección de la Seguridad Ciudadana que sanciona el consumo de drogas en lugares públicos (calle, plazas, bares, etc.) así como su tenencia para consumo propio con multas de a partir de 300,52 euros. Sin embargo, la ley también prevé la posibilidad de suspender la sanción económica si la persona accede a hacer un tratamiento de deshabituación del consumo. Con esta realidad, y el hecho de que los consumidores adolescentes raramente presenten criterios propios de una dependencia, han surgido propuestas de trabajo que plantean una respuesta preventiva a la sanción por tenencia o consumo de drogas -generalmente cannabis- sugiriendo los mismos de participar en un programa educativo como alternativa al pago de la multa. Se dirigen a menores de edad, mayores de 14 años y menores de 18 años, y sus familias. La finalidad principal es ofrecer una intervención de atención, seguimiento y prevención, que se basa en una respuesta educativa alternativa a la sanción administrativa, a cambio de la retirada de la sanción económica. De acuerdo con lo establecido en la ley y con voluntad de ser consensuada con todos los agentes implicados: infractores y sus familias, cuerpos de seguridad y servicios sociosanitarios especializados en el consumo de drogas.

A pesar de estar falto de validación científica, este tipo de programas están considerados como buenas prácticas en diferentes estudios internacionales y programas europeos evaluados y reconocidos por el observatorio europeo EMCDDA (European Monitoring Center for Drugs and Drug Addiction – Examples of evaluated practices: EDDRA). Su desarrollo se basa, principalmente, en los siguientes ejes de actuación:

1. Trabajar conjuntamente con los cuerpos de seguridad del municipio y/o de la zona

Este programa destaca por el trabajo conjunto entre profesionales de la salud y servicios sociales con cuerpos de seguridad. Conjuntamente se pretende realizar un diagnóstico de necesidades, optimizar la relación y establecer protocolos de trabajo que promuevan la coordinación de recursos (McGrath, Y. et al., 2006; Roe, E. and Becker, J., 2005; Allot, R., Paxton, R . and Leonard, R., 1999).

2. Desarrollar una medida educativa (no reparadora) de seguimiento educativa consistente.

No está pensado en clave “reparadora”: no pretende reparar el hecho cometido sino trabajar desde una perspectiva de seguimiento psicológico, educativo y social. Se prioriza la detección precoz, la prevención selectiva y convertirse en elemento de referencia para jóvenes consumidores (Zonnevylle-Bender et al., 2007; Toumbourou et al., 2007; Canning, 2004). Se incide en una misma persona desde diferentes ámbitos de intervención, para detectar e intervenir en casos de consumo, favoreciendo su aproximación a la red de recursos sociosanitarios. Con este programa se intenta que el hecho no quede sólo en una medida punitiva, ya que la sanción económica, de facto y mayoritariamente, repercute sobre los padres o tutores (Sussman, S. et al., 2004; Smith, 2000).

Además, la aplicación del programa implica que el menor y su familia se quieran adherir y formalicen el compromiso, el seguimiento, y el cumplimiento de sus objetivos, y la valoración. Conjuntamente con la familia, elemento clave para la aplicación del programa (Toumbourou et al., 2007; Kumpf KL et al., 2003; Loveland-Cherry, CJ, 2000).

3. Debe ser complementario con otras tareas de prevención, atención, información y asesoramiento relacionadas con el consumo de drogas.

Sus principios de intervención tienen una clara orientación desde la perspectiva de promoción de la salud (Arthur, MW, Blitz, C. 2000; Wandersman, A., Florin, P. 2003). El desarrollo de este tipo de programas tiene sentido si se enmarcan en estrategias más amplias de intervención y prevención del consumo de drogas (planes municipales o supramunicipales, comisiones de trabajo, etc.).

*********************

Decálogo de ideas que deberían tenerse en cuenta para desarrollar estos proyectos:

  1. Las medidas educativas alternativas son una oportunidad para poder trabajar aspectos educativos y preventivos desde la perspectiva de detección precoz, de gestión de riesgos y prevención selectiva.
  2. Convierten en un mecanismo útil para acercarnos a determinados colectivos. Y establecernos como referentes.
  3. Nos permiten trabajar globalmente y de forma coordinada con otros agentes comunitarios (los cuales también escuchan “nuevos” discursos sobre la reparación).
  4. Para ponerlas en marcha debemos contar con el apoyo e implicación posible de políticos y tècnicos de todas las instituciones que intervienen en el proyecto.
  5. El proyecto debe ser enmarcado en una estrategia más amplia (a nivel municipal o supramunicipal) de prevención de drogas.
  6. Ya que se trata de una estrategia de prevención selectiva, hay que dotar de contenido teórico y metodológico en el proyecto para fomentar una idea de la prevención que vaya mucho “más allá” del paradigma clásico de la abstinencia.
  7. El abordaje es esencialmente educativo, considerando cada caso de forma individual y creando un plan de trabajo personal. La adhesión al seguimiento no anula la sanción per se. La valoración depende del proceso.
  8. Antes de iniciar cualquier acción de implementación, se recomienda realizar un análisis de la situación de la población y dimensionar la realidad y el posible trabajo a realizar.
  9. Hay que partir de profesionales especializados en materia de consumo de drogas e intervención con jóvenes y adolescentes.
  10. Estos proyectos son la excusa perfecta para revisar comunitariamente qué significar todo esto de educar (¡y no reparar!).

*********************

Pensando en la intervención con adolescentes, previamente tendríamos que revisar algunas cuestiones por lo que se refiere a la comprensión de la cuestión de las drogas y su problematización. A nivel de contexto social, histórico y cultural Romaní (1999), Funes (1991, 2010), Conde (1999) y Comas (2002) nos han advertido en numerosas ocasiones de los peligros de simplificar cuestiones complejas vinculadas a estos temas. De estos autores, y de nuestra propia visión y experiencia, planteamos cuatro puntos de partida:

  1. Tengamos presente que a menudo seguimos haciendo una lectura de la adolescencia y juventud según parámetros de épocas anteriores. Y la adolescencia actual es una etapa per se, diferente a la infancia y la juventud, con sus necesidades educativas y de conceptualización.
  2. Por lo que a las drogas se refiere: las intervenciones que se realizan sobre el consumo siguen condicionadas por la experiencia vivida años anteriores con los consumos problemáticos de heroína (con todo lo que ello conlleva: idea de adicción, sobredosis, VIH, etc.). Y actualmente el panorama es totalmente diferente. Así como las nuevas formas de exclusión e inclusión social.
  3. El consecuente discurso preventivo y de atención no responde a las necesidades más evidentes. Y se aplican desde una perspectiva demasiado adulta. Hemos incorporado nuevas metodologías, como la reducción de daños. Pero, ¿hemos aceptado la filosofía de base? ¿Somos conscientes del fondo del discurso de esta filosofía de trabajo?
  4. Paralelamente, las medidas educativas son entendidas a menudo como “reparadoras” o “correctoras del hecho cometido”. Entonces surgen visiones diversas, incluso contradictorias, de los procesos vinculados a la intervención educativa, psicológica y social.

Todo ello nos debe hacer pensar en algunas ideas para la intervención:

  • Deberemos (re) pensar qué significa prevenir. No es sólo evitar el consumo, ni sólo fomentar la abstinencia: también es potenciar la responsabilidad, la toma de decisiones, la autonomía. Además de oferecer pautas para que uno se evite problemas -consuma o no- .
  • Es posible que este discurso no coincida con el de algunos profesionales. Ni de algunas familias participantes en el programa.
  • Depende qué casos sólo necesitarán pautas preventivas. Otros quizás requerirán atención y seguimiento.
  • Debemos dejar claro que nuestro papel profesional es el de ser referentes positivos (Funes, 2010).
  • La mayoría de intervenciones se centrarán en las dinámicas familiares y las del propio adolescente / joven. Olvidándonos a menudo del papel del consumo.

En la mayoría de casos, observamos como detrás de muchos consumos de drogas adolescentes existen más disfunciones familiares o sociales que no problemas de drogas o de salud mental. La excesiva tendencia al diagnóstico adolescente o vinculada al propio consumo a menudo se utiliza para justificar, creando etiquetas y condicionando las consecuentes intervenciones. Sin embargo, tengamos presente que, a esta edad, y desde una lógica educativa, existen riesgos y problemas más importantes que la adicción (problemática a menudo entendida como proceso finalizador de cualquier relación con las drogas). No olvidemos que los usos de drogas adolescentes pueden tener diferentes grados de gravedad y problematicidad (Funes, 1999). Y los consumos de drogas problemáticos suelen ser el resultado de unos hábitos de consumo ligados a unos estilos de vida determinados. Por lo que tratarlos desde esta perspectiva nos ayudará, probablemente, a entenderlo de manera más integral. Y optimizar la intervención.

Firmado: Jordi Bernabeu Farrús
Psicólogo. Servicio de Salud Pública. Ayuntamiento de Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
www.sobredrogues.net (@sobredrogues.net@jordibernabeu)

  • Allott, R., Paxton, R., Leonard, R. (1999). Drug education: a review of British Government policy and evidence of effectiveness. Health Education Research Theory and Practice 14 (4), pp. 491-505.
  • Arthur, M.W., Blitz, C. (2000). Bridging the gap between science and practice in drug abuse prevention through needs assessment and strategic community planning. Journal of Community Psychology, 28(3), pp. 241-255.
  • Canning, U. I cols. (2004). Drug use prevention among young people: a review of reviews. Health Development Agency.
  • Comas, D. La percepción social de los problemas. Sociedad y drogas: una perspectiva de 15 años. FAD. 2002. pp. 77-94.
  • Conde, F. (1999). Los hijos de la desregulación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas. Fundación CREFAT. Monografías, 6.
  • Hawking, J.D., Catalano, R.F. i Miller, J.L. (1992). Risk and protective factors for alcohol and other drug problems in adolescence and early adulthood: implications for substance abuse prevention. Psychological Bulletin,112, pp. 64-105
  • Funes, Jaume (1991). L’Univers de les Drogues. Barcanova.
  • Funes, Jaume (2010). 9 ideas clave: educar en la adolescencia. Graó.
  • Kumpfer, K.L., Alvarado, R. (2003). Family-strengthening approaches for the prevention of youth problem behaviors, American Psychologist 58, pp. 457–65
  • Loveland-Cherry, C. J. (2000). Family interventions to prevent substance abuse: children and adolescents, Annual Review of Nursing Research 18, pp. 195–218.
  • Martínez, D., Pallarés, J., Espluga J., Barruti M., Canales, G. (2009). L’Observatori de Nous Consums de Drogues en l’Àmbit Juvenil. Associació Institut Genus.
  • McGrath,Y. i cols. (2006). Drug use prevention among young people: a review of reviews. National Institute for Health and Clinical Excellence.
  • Peterson, P.L., Hawkins, J.D. i Catalano, R.F. (1992). Evaluating comprensive community drug risk reduction interventions. Design challenges and recommenations. Evaluation Review, 16, 579-602.
  • Roe, E., Becker, J. (2005). Drug prevention with vulnerable young people: a review, “Drugs: education, prevention and policy”, 12 (2), pp. 85-99.
  • Smith, L. (2000). Take Your Partners! Stimulating Drugs Prevention in Local Communities. Middlesex: Social Policy Research Centre. Country: United Kingdom.
  • Romaní, O.(1999). Las drogas: Sueños y Razones. Ariel.
  • Sussman, S. I cols. (2004). The Motivation, Skills, and Decision-Making Model of ‘‘Drug Abuse’’ Prevention. Substance Use & Misuse, 39, (10–12), pp. 1971–2016.
  • Toumbourou, J. W.; Stockwell, T.; Neighbors, C.; Marlatt, G. A.; Sturge, J.,Rehm, J. (2007), “Interventions to reduce harm associated with adolescent substance use.”, Lancet 369(9570), 1391-1401.
  • Wandersman, A., Florin, P. (2003), ‘Community interventions and effective prevention‘, American 51 Psychologist 58 (6–7), pp. 441–448.
  • Zonnevylle-Bender, M.J.S., Matthys, W., Van de Wiel, N.M.H.,Lochman, J.E. (2007). Preventive effects of treatment of disruptive behavior disorder in middle childhood on substance use and delinquent behavior. Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 46, (1), 33-39.

Algunes qüestions sobre l’impacte de les TIC amb infants i adolescents

Deixo la presentació feta a l’equip de professors de l’escola Sagrats Cors de Centelles. Algunes qüestions sobre l’impacte de les TIC amb infants i adolescents

Antologia de la negació [del rescat]

Deixo aquesta infografia feta per reflectir el “ferm” camí que ens ha portat a aquesta situació. La improvisació i la manca de previsió s’avantposen constantment al rigor tècnic, metodològic i per essència, polític.

Cap a la denúncia social o la neteja de consciència col·lectiva?

Reflexió publicada a Social.cat
Per anar a la font original clica aquí

A pocs dies que començi la Marató per la pobresa (TV3) aniria bé pensar en algunes qüestions relatives a aquesta pressumpta acció de solidaritat col·lectiva.  

Vivim en un sistema injust davant les desigualtats. Ja fa temps que sabem que els beneficis cauen en mans privades. I en canvi hem hagut d’assumir que les pèrdues s’han de socialitzar, pagant-les entre tots. Pel que està molt bé potenciar iniciatives que fomenten l’ajuda a l’altre, però revisem què implica tot plegat.

Em fa por pensar que l’estètica de l’acte oblidi la dimensió ètica de la pobresa i l’exclusió social, alhora que es perdi el sentit crític vers el concepte de solidaritat. Que s’acabi reduint a la idea “em sento bé ja que he fet la meva aportació”. I poc més. Tanmateix, preguntar-nos: s’és solidari un dia a l’any per netejar consciències dels 364 dies restants? Cal fer visible la qüestió de la donació? Donen els que donen tot allò que haurien de donar?  Cal que aquest sigui l’estil dominant?

Ja que a la majoria se’ns proposarà “donar” en un moment que una fina línia vermella distingeix un ciutadà amb necessitats amb un altre de ben necessitat, potser cal pensar en un acte menys voluptuós i més crític. Tal com anem, seria més legítim fomentar una marató contra els temes que vertaderament donen aquest món un sentit tremendament desigual: la injustícia social, la corrupció, el rebuig als partits per la seva corporativitat i conseqüent desconnexió amb la ciutadania, el poder financer -que dicta els governs polítics-, la precarització laboral -en pro de la competitivitat-, etc.

Estic segur que serà un acte que comptarà amb un ampli reconeixement. Però, partint dels moments que vivim, no caiguem en simplificacions: no podem oblidar ni les causes ni els culpables. Encara haurem d’agrair la generositat a molts d’aquests que ens han posat aquesta crisi.

I més quan el govern aquesta setmana ens ha avisat que totes aquelles subvencions vinculades a ONG del tema quedaran congelades. Des del Tercer Sector s’hauria de reflexionar fins a quin punt aquest model és el desitjable per un futur. Ben cínic seria que la subsistència del sector “social” acabés nodrint-se majoritàriament de fons recaptats en exercicis de solidaritat mediàtica oblidant-nos progressivament que els impostos serveixen per quelcom més que per sufragar rescats bancaris i d’altres desajustos propis de la corrupció i el desgovern imperant.

Deixo aquesta infografia realitzada a partir de dos articles que reflexionen sobre el tema: per una banda, el publicat per n’Enric Rimbau (Mèdia.cat), que exposa les dades d’algunes empreses que col·laboren amb aquesta causa (Abertis, La Caixa. Movistar i PwC); i, per altra, el d’en Jaume Funes que aporta una brillant reflexió al seu blog.

Internet, mòbils i xarxes socials… I famílies

Deixo les diapositives del guió de la xerrada que vam fer ahir a l’AMPA Sagrats Cors de Centelles sobre usos infantils i adolescents d’internet i xarxes socials:

Maco poder-ho haver fet a l’escola dels teus propis fills i comptant amb la col·laboració d’altres companys alhora que pares i experts del tema. En especial la d’en Toni Comerma, que va explicar brillantment en 10 minuts com protocolaritzar la seguretat d’un equip informàtic i d’en David Masó per la introducció. Agraït també a l’AMPA per la invitació. Deixo el video que va fer servir en David per introduir la sessió:

Falses promeses

Carta al diari Ara. 2 de maig de 2012.

Juanjo Sáez. 29 d'abril de 2012

Fa uns dies va passar amb el copagament sanitari i ara ens passa amb l’IVA. El govern espanyol que durant la recent campanya va prometre una cosa gira la vista i aplica just el contrari. A més, la qüestió es relativitza dient que seran pocs els euros al mes que notarem a la nòmina, evidenciant la realitat paral•lela de la seva vida amb la dels ciutadans corrents.

La improvisació i la manca de previsió s’avantposen constantment al rigor tècnic, metodològic i per essència, polític. Fa temps que penso que caldria vincular, per imperatiu, les promeses i sentències polítiques -durant i fora de campanya- a les accions posteriors dutes a terme. I a més, penalitzar en funció del seu rigor i de la seva coherència. Al cap i a la fi, als ciutadants ja se’ns està aplicant aquesta lògica des de fa temps (és el que passa amb les multes o amb els punts que ens treuen del carnet de conduir, per exemple).

Seria, per tant, en funció de la seva fiabilitat i les seves bones pràctiques que s’haurien de guanyar la condició de polítics. Com definia gràficament Juanjo Sáez diumenge en aquest mateix diari: “Ens ho van prometre. I s’ho Van empAssar”.
Falses promeses – Ara (2 de maig de 2012)

Pàgina 5 de 12« Primera...34567...10...Última »