Carta a El9Nou
2 de desembre de 2012.
A les xarxes socials existeixen “mals” usos. Bàsicament aquells que utilitzen internet i diferents tecnologies per assetjar, desprestigiar, difondre continguts nocius, entre d’altres. Randi Zuckerber –cofundadora de Facebook amb el seu germà Mark- ens alertava en una entrevista que no votéssim a cap partit que utilitzés la xarxa per demanar-nos el vot. I durant aquesta última campanya hem tingut un nou ús “dubtós”: utilitzar la xarxa indiscriminadament per fer propaganda electoral. Els dos principals candidats a les últimes eleccions han inundat Twitter de missatges alhora que han afavorit la participació a partir de mecanismes d’ètica dubtosa. Per una banda, el PP demanava les dades d’accés als perfils dels seus militants per bombardejar-nos amb amb missatges de suport als nous candidats, generant una massiva participació, moralment discutible2. En contrapartida, l’estratègia del PSOE passava per obsequiar i premiar als militants i usuaris que més retuitejessin missatges del seu candidat (estratègia força tronada, per cert). Òbviament, en ambdós casos, cap dels dos candidats –en campanya- ha estat personalment darrera aquests perfils, i finiquitades les eleccions, aquests han desaparescut. Pel que hauríem de qüestionar-nos fins a quin punt té valor tot això. Una vegada acabada la campanya, esperem que recuperem el sentit comú (comú) i fem del Twitter una font d’informació, de vertadera comunicació i cert safareig. I sobresortint de nou hashtags tals com #foramubarak, #democraciaLibia per davant dels #marianopresidente, #todossomosrubalcaba o #jobosch. Fora bo que aquells que dirigeixen les campanyes es qüestionessin tot plegat. Si us plau.
Deja una respuesta