L’autoritat dels professors

Deixa un comentari

Carta a l’Ara. 28 d’octubre de 2011.
Clica damunt per descarregar-te l’article original.

El 14 d’octubre, Carles Capdevila reinvindicava en aquest diari (“El pedestal on cal enfilar els mestres”) un pedestal simbòlic per als docents davant la nova proposta d’atorgar-los rang d’autoritat legal. S’apel·la a la manca de límits dels nois a les escoles, a la poca capacitat educadora de la nostra societat, etc. De fet, són freqüents els missatges que ens arriben darrerament que reinvindiquen més jerarquia, ens parlen de permissivitat i demanen altivament recuperar la cultura de l’esforç.

Tinc la sensació que impera poc l’autocrítica i que cada vegada pequem més –en el marc educatiu– de ser excessivament conservadors. Si bé és cert que sovint ens manquen rumbs, no oblidem que recuperar o construir discursos d’escàs contingut ens pot provocar falses esperances. Tres petites reflexions: no s’esforçaran perquè un altre els ho imposi; calen objectius clars, motivadors i certament il·lusionants perquè un justifiqui el seu propi esforç, i potser caldria replantejar-nos el nostre model com a educadors.

De fet, ja ho deia Jaume Funes no fa gaire en aquest mateix diari: “Estem molt equivocats si pensem que faran el que els proposem simplement perquè som adults i ho creiem important. Sempre estem obligats a buscar algun element de connexió, d’atractiu, entre les seves vides i les nostres propostes d’aprenentatge”.

Jordi Bernabeu Farrús
Centelles

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Protected by WP Anti Spam