Escrits en ple procés d’independència

Des de la cel·lebració de la manifestació de l’onze de setembre de 2012 s’ha escrit molt i se n’ha parlat del futur del país. Des d’una perspectiva molt humil deixo aquestes dues cartes que han esset publicades a la premsa durant els dies següents. 

Paral·lelament, i ja que el que sovintejen són discursos d’escàs contingut, també deixo alguns articles força interessant publicat a la premsa que poden ajudar a pensar força sobre el tema (clica damunt del títol per llegir-les en pdf).

• Èxit o fracàs. De Josep Ramoneda. 16 de setembre de 2012. Diari Ara. 16 de setembre de 2012.
• L’estat propi podrà pagar les pensions. De Núria Bosch Roca. Diari Ara. 6 d’octubre de 2012.
• On és l’esquerra? De Josep Ramoneda. Diari Ara. 7 d’octubre de 2012.
• L’ofensiva espanyola contra l’Estat Propi. De Núria Bosch Roca. Diari Ara. 15 d’octubre de 2012.

Títols universitaris
Carta al diari Ara.
21 d’octubre de 2012.
Descarrega-la en pdf clicant aquí.

D’entre les campanyes proposades a internet en contra el procés d’independència, destaca la piulada del parlamentari del PP José Antonio Coto en la proposta de hashtag #Ciufapor, proposada pel seu propi partit. Afirma que «en una Catalunya separada de la resta d’Espanya, els títols universitaris deixarien de ser reconeguts, tant les llicenciatures com els graus». D’aquesta afirmació es poden treure, entre d’altres, dues conclusions importants: 1) si s’acaben creant noves estructures d’Estat, o es renoven les existents, fora bo que també es renovessin la majoria de representants, pel bé del futur del País; 2) per aquells espanyolistes que han estudiat a Catalunya, i tenen por que aquest tema els afecti: cara a Europa i el món sempre té prestigi un títol Universitari realitzat a l’estranger. Entre d’altres, és senyal d’autonomia.

Títols universitaris – 21 d’octubre de 2012

Sin nivel político
Carta a El Periódico.
23 de setembre de 2012.
Accedeix a la carta original clicant aquí.

Monago, el Rey, Rajoy, Rubalcaba, Rivera… No paran de hablar en nombre de la democracia y la Constitución. Demagogias aparte y salvo excepciones, lo que preocupa y da miedo de verdad es el escaso nivel del contenido político de la mayoría de nuestros representantes.No solo por sus simplificaciones y discursos irresponsables, sino por el irrespetuosidad de sus maneras. Y olvidan que el debate sobre la autodeterminación lo hacemos nosotros en casa. Obviamente, les asusta imaginarse una España sin Catalunya. Entiendo que por la inviabilidad de la primera sin la segunda, y no a la inversa como quieren hacernos creer. Es necesario avanzar hacia el Estado propio, pero también que las estructuras de Estado se renueven tanto en forma y contenido como, sobre todo, representantes.