Com i què trasmetem sobre els joves i les drogues per desfer el problema?

El dijous 26 de maig vaig participar a la II Jornada Tècnica sobre Drogues de l’Alt Penedés. Es tractava de reflexionar en un seminari de dues hores sobre els nous models de consum, les característiques de consum jove i adolescent, alhora que la influència de la web social (o 2.0).

El guió de la presentació s’ha basat en els següents punts:

1. Partirem de quatre hipòtesis i punts de partida
2. Estem davant un nou model de joves?
3. Cap a una prevenció 2.0: noves polítiques davant nous escenaris
4. Diferents lectures davant una mateixa realitat
5. Els Principis de la intervenció

Agraït a l’equip de drogues de l’Alt Penedès per la seva hospitalitat i el seu arrós 😉

Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents

Deixo la presentació feta avui a la formació sobre salut als PIDCES de la Diputació de Barcelona. Agraït per la invitació, especialment al Kike d’Itinere.

Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents

View more presentations from jordibernabeuDeixo una petita entrevista que m’han fet després de la formació. Curiosa, si més no: ni em dic Bernades de cognom ni versa sobre la sexualitat 😉 Gràcies a la gent de l’Oficina del Pla Jove (Diputació de Barcelona). 

7 ideas sobre educación y acción social 2.0 #acciosocial20

Acció Social 2.0
Hoy -día de Sant Jordi- he participado en la jornada “Comunicación 2.0 y Acción Social” en la que he podido campartir mesa con profesionales de la Educación Social, como la Educadora Social en Apuros Montse Sánchez, la educadora d’EdusoTV Noelia Muñoz, los compañeros Asier, Íñigo y Raúl de Educablog, y Óscar de la Fundación Pere Tarrés y Sera Sánchez del CEESC.

La cuestión era plantear una breve reflexión sobre el concepto acción social 2.0 (#acciosocial20), entendiendo que todo lo que conocemos por internet 2.0 o web social -redes sociales, básicamente- ha sido una revolución en cuanto a nuevas prácticas de relación, comunicación, investigación y producción de información, a la vez que gestión de nuestra identidad y cotidianidad.

Como trabajadores en el ámbito de la atención social se nos abre todo un nuevo mundo de intervención. Y es evidente que se necesita una reflexión seria y un posicionamiento consensuado. Reencontramos de nuevo -afortunadamente- palabras tan nuestras como trabajo cooperativo, participación, horizontalidad, etc. Aunque en un sentido diferente al que probablemente conocemos, con los correspondientes matices. Avanzaremos a medida que experimentamos y participamos de este entorno. Y casi seguro que, a diferencia de otros fenómenos que nos ha tocado abordar, no tiene sentido plantear posiciones resistencialistas, que no acríticas.

Personalmente planteo tres puntos de partida muy básicos:

  • El entorno 2.0 ha venido para quedarse. Y esta llegada ha esset tan rápida, y avanza a un ritmo de vértigo que a menudo nos dificulta el poder pararnos a reflexionar sus formas de uso.
  • El debate no está en la herramienta. Sino en los usos. Y la primera lectura siempre será en clave positiva: se convierte en un elemento de construcción por delante de los posibles problemas que puedan comportar en la gestión de nuestro día a día o en nuestra profesión.
  • Ya que se trata de una herramienta con muchas potencialidades (sobre todo en cuanto a su vertiente relacional) claro que pueden presentarse usos problemáticos. Por lo que necesitaremos de un discurso preventivo y formativo que acompañe su uso.

Y sobre ello he desarrollado sietes ideas (a idea por minuto) sobre las que discutir:

1. Sobre la identidad digital
2. De la participación social
3. Producimos más
4. De las oportunidades y escenarios de intervención
5. El papel de la tecnología
6. Sus riesgos
7. Para la acción crítica

Estamos obligados a repensarlo todo (todo). Es necesario que nos cuestionemos aspectos básicos: ¿Cómo utilizarlas para mejorar nuestra práctica profesional? ¿En el mundo virtual se necesitan educadores? ¿Utilizar las mismas herramientas/perfiles como profesionales que como ciudadanos? ¿Cómo enfatizar y favorecer las buenas prácticas, que son muchas? ¿Qué discurso hay que potenciar para evitar su usos problemáticos?

Dejo el guión de la presentación. A discutir pues…

Gimnàstica mental sobre el copagament sanitari

Carta publicada a La Vanguardia
Accedeix a la font original clicant aquí

Vivim dies de força convulsió política. Ja no tant per la que ens està caient, que deu n’hi do, sinó per les confuses explicacions que els governants donen de la realitat que estem vivint i el que ens proposen per afrontar-la. Si el mateix Rajoy anunciava durant l’última campanya que “meteré la tijera salvo en pensiones, sanidad y educación” (4 de novembre de 2011) caldria revisar en quina fase estem actualment. I per això fora bo que féssim un exercici de memòria col·lectiva vers el que s’ha dit durant aquests últims dies. Apunto algunes frases*:

  •  Un gobierno del PP no tocará la educación ni la sanidad. Tenemos una línea roja que es garantizar la sanidad pública gratuita y universal. Una y mil veces digo que antes de pedir a los ciudadanos que paguen una parte de la sanidad hay que hacer ahorros en la gestión”.
    María Dolores de Cospedal. Secretaria General del PP i número 2 del partit. 4 d’octubre de 2011.
  •  “Yo no aplicaré el copago”.
    Mariano Rajoy, President del Govern. 10 de novembre del 2011.
  •  “El tema del copago no está en la mesa del Consejo de Ministros. Así de claro y simple”.
    Soraya Sáenz de Santamaría, Vicepresdenta del Govern. Portantveu d’aquest i Ministra de la Presidència. 16 de març del 2012.
  • El copago es un asunto que no está sobre la mesa. No se ha debatido en el consejo de ministros ni a la comisión delegada de asuntos económicos y, si me pregunta a mí personalmente, yo no soy partidario del copago en la sanidad”.
    Mariano Rajoy, 17 de març del 2012.
  •   El PP siempre ha sido partidario de la gratuidad en la sanidad, como no puede ser de otra manera. El presidente del gobierno y la ministra se han manifestado en la misma dirección ”
    Carlos Floriano, secretari d’organització del PP, el 9 d’abril del 2012.
  •  “El tema de pagar las prestaciones sanitarias por nivel de renta es sobre la mesa para algunas comunidades lo han planteado, como se han planteado otras propuestas, algunas de las cuales hacen hacen recaer el peso del gasto sobre los ciudadanos y yo no estoy de acuerdo”
    Ana Mato, ministra de Sanitat, 12 d’abril de 2012.
  • “Debemos que hacerlo si queremos garantizar un futuro estable y seguro”.
    Mariano Rajoy, 19 d’abril (fa tres dies), justificant el copagament dels medicaments.

És evident que tot plegat sona a presa de pèl. Encara que segons el propi President del Govern siguin pocs els euros al mes que notarem a la nòmina. La improvisació i la manca de previsió s’avantposen constantment al rigor tècnic, metodològic i per essència, polític. Fa temps que penso que caldria vincular, per imperatiu, les promeses i sentències polítiques -durant i fora de campanya- a les accions posteriors dutes a terme. I penalitzar en funció del seu rigor i de la seva coherència. A fi de comptes, als ciutadants ja se’ns està aplicant fa temps (perquè serveixen doncs, les multes, el carnet per punts, etc ?).

En funció de la seva fiabilitat i bones pràctiques els atorgaríem la condició de polític. Suposo que va per aquí el que apuntava el mateix Don Juan Carlos en el seu últim discurs de Nadal  quan parlava de “dar ejemplo” o de “conductas irregulares que no se ajustan a la legalidad o la ética”. En fi…

Jordi Duró. 20 d'abril de 2012

* El divendres 20 d’abril el programa de Toni Clapés “VersióRAC1” ens va fer un bon exercici de memòria al rescatar tot un seguit de frases sobre el copagament dites pels mateixos polítics durant els últims dies.
** Aquesta foto és de Jordi Duró al Diari Ara el passat 20 d’abril de 2012.

Estem pantallats? Al Pallars Sobirà

Deixo la presentació feta aquest dijous 19 d’abril a l’espai de “Les Planes de Son” feta als alumnes de 3r i 4t d’ESO dels alumnes dels centres de secundària de Sort i Esterri d’Àneu. La jornada “Estem pantallats?” ha estat organitzada pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Moltes gràcies a ells per la invitació, sobretot a l’Aram i la Vero per les gestions i l’hospitalitat.

La xerrada ha girat entorn els següents blocs temàtics dividits en 10 preguntes:

(1) Entendre les xarxes socials i les tecnologies avui

(2) Com construir la nostra identitat a la xarxa.

(3) Quins usos tenen un major risc, quins comporten problemes, i quins han de ser entesos a partir del concepte de la dependència. Quins seran els efectes de tanta hiperconnexió i hipervirtualitat?

(4) Compte amb la facilitat per difondre continguts inadequats. Independentment de la seva legalitat. Quin usos són més segurs que d’altres?

(5) Sent conscient dels interessos comercials que s’amaguen darrera de tot aquest comerç electrònic i tota la concentració empresarial al voltant d’aquest. I com ens pot afectar a la nostra vida.

(6) Alguns indicadors per detectar situacions d’alerta

La presentació:

(Re)pensem el consum de drogues: quines propostes per a quina prevenció?

Publicat a Social.cat
11 d’abril de 2012.
Accedeix a l’article a Social.cat clicant aquí

¿Conviure amb les drogues o impedir el seu consum? És la música de fons que tant confronta a diferents sectors professionals, generant certa desorientació en tots els estaments implicats en la seva prevenció. És cert que la prevenció no és una ciència exacta pel que serà impossible demostrar la seva evidència científica i validar els resultats. Per molt ímpetu o interessos de diferents comitès científics que pretenguin elevar-la a tal nivell. Això no ha de ser un obstacle per entendre-la com una estratègia o metodologia d’intervenció seriosa, protocolaritzada, i de rigor tècnic.

Més enllà de l’evidència, prevenir consisteix a aplicar, amb més o menys encert, estratègies i intervencions per treballar amb ciutadans perquè aquests siguin, per aquest ordre (1) lliures per decidir, (2) sensats per valorar, (3) coneixedors dels riscos i problemes per poder-los evitar. El que si que és evident és que el nostre posicionament pel que fa a com intervenim en el consum de drogues no és neutre. Persegueix el canvi i la transformació social. Pel que les nostres accions tenen conseqüències. Deixem clar doncs quins seran els principis que dotaran de contingut teòric i subjectiu a la nostra intervenció.

Reconeguem que les polítiques de prevenció universals són ineficaçes i, fins i tot, poden arribar a ser contraproduents, generant més problemes que solucions. I que, prioritàriament, hem de treballar estratègies de prevenció específica, selectiva i indicada. És a dir, atendre a aquells col·lectius que estan en una situació de major vulnerabilitat. Plantegem observar les drogues de manera diferent a com ho hem fet tradicionalment: partir de pensaments i idees positives (la majoria s’absté, consumeix controlada i moderadament) sense anticipar problemes ni prejudicis. És per això que ens qüestionem algunes idees perquè les debatim:

  • La majoria de problemes de consum jove i adolescent de drogues són conseqüència de disfuncions familiars, relacionals i socials, o de malestars personals. Pot ser que les drogues acabin emmascarant aquest problema de fons?
  • No tots els usos adolescents de drogues adolescents tenen el mateix nivell de risc i problemàtica. Per tant, quins prioritzem?
  • Els consums problemàtics solen ser el resultats d’uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida (o pràctiques de relació social). Té sentit només una intervenció específica en drogues?
  • Existeixen riscos molt més importants que l’addicció i el perjudici per la salut. Tot i que sovint parlem de salut, no té més sentit centrar-se en les conductes associades bàsicament (què fem sota els efectes de les drogues, a quins riscos ens exposem i quines problemàtiques tenim)?
  • Professionalment necessitem etiquetar per justificar els nostres diagnòstics. I una vegada fets aquests, què?

Hem d’entendre que prevenir és un procés continu, no basat en activitats aïllades. Treballat des de diferents àmbits i enfocaments. Evitant les intervencions que apareixen i desapareixen. Sense tractar-se d’una intervenció rígida. El “dia a dia” i la pròpia dinàmica de treball pot provocar canvis de rumb i plantejaments diferents als inicialment establerts. Pel que hem de tenir capacitat de (1) sensatesa -apel·lar al sentit comú- i (2) flexibilitat, o capacitat de modificar segons la realitat, amb capacitat d’adaptació.

Encara que hi hagi la figura de referents en la intervenció en drogues, la proposta és mantenir equips de treball. Cal que tinguem present: la integració institucional, la coordinació de recursos i l’elaboració d’un mapa de necessitats comú i compartit.

Fem especial èmfasi en la població jove i adolescent del municipi, bàsicament perquè els primers consums s’instauren en aquests cicles d’edat. És l’etapa de la construcció crítica de la pròpia identitat i té un valor educatiu importantíssim. S’assimilen i es coneixen moltes pautes i normes de funcionament socials: cap a un mateix i l’entorn. A més, ens permet incloure a bona part de la comunitat, formalitzant la seva vessant socialitzadora i educativa: famílies, centres educatius i altres agents comunitaris.

No podem deixar al marge noves relacions de comunicació i relació. Alhora que potencials canals d’intervenció. Tot el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. Els usos adolescents i joves han esset, inicialment, el paradigma d’ús d’aquesta nova realitat, tot i que cada vegada més s’han universalitzat pel que fa a qualsevol grup d’edat i col·lectiu. Com a treballadors en l’àmbit de l’atenció social se’ns obre tot un nou món d’intervenció. I és evident que es necessita una reflexió seriosa i un posicionament consensuat. Retrobem de nou -afortunadament- paraules tan nostrades com treball cooperatiu, participació, horitzontalitat, etc. Tot i que en un sentit diferent al que probablement estem acostumats a treballar (amb els corresponents matisos a fer). Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. I gairebé segur que, a diferència d’altres fenòmens que ens ha tocat abordar, no té sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrítiques.

La reducció de riscos i danys ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenció. O dit d’una altra manera: els projectes de prevenció no poden tenir com a primer i únic objectiu l’abstinència. Cal allunyar-nos posicionaments paternalistes i postures neutres. El tema drogues és prou seriós per ser tractat de manera adulta i des de la responsabilització. L’experiència amb drogues, sobretot amb consumidors, ens ha ensenyat que els típics discursos antidrogues no arriben als joves ni els són útils. Eel nostre posicionament no està renyit amb respectar la llibertat de cadascú per fer i decidir. Hem adaptar les intervencions a les realitats i necessitats pròpies d’aquells a qui ens dirigim. Parlant un llenguatge proper, establint línies d’actuació diferents en funció quin consum o quina postura es té cap a les drogues. Partint de la realitat pròpia d’aquells a qui ens dirigim i no de la nostra.

Encara que puguem o vulguem intuir les conseqüències a mitjà o llarg termini, treballarem des de situacions quotidianes vinculades a aquest. Deixar-se portar per la sensació d’urgència no sol presentar resultats favorables. Ens centrarem en les substàncies més properes o instaurades. Començarem per treballar el més proper per després poder traspassar a substàncies i realitats futures o llunyanes. O el que és el mateix: per poder treballar substàncies llunyanes necessari haver prioritzat les properes (per exemple, en el treball amb adolescents, joves parlem bàsicament d’alcohol i porros).

El tema drogues permetrà treballar aspectes que van molt més enllà dels efectes de les substàncies i les addiccions. Entenem la prevenció en el consum de drogues com un mitjà i no com una fi per atendre altres aspectes: la responsabilització, el respecte, l’acceptació de límits, la prudència… Fomentarem una actitud de prudència. Sobretot es treballaran actituds que després poden ser útils per a altres coses de la vida. I potenciarem una postura crítica vers tot allò que col·loca però alhora descol·loca (consumisme, publicitat …).

Tot plegat ha de permetre’ns treballar diferents eixos d’intervenció des d’un mateix col·lectiu: (1) Individual: oferint serveis d’atenció personalitzada; (2) en grup: incidint en tot el col · lectiu; (3) comunitari: sensibilitzant i fomentant cohesió i participació.

Probablement els resultats de la intervenció són difícils d’avaluar a curt termini. Tot i això: especial èmfasi en la revisió i avaluació. Pel que revisar, i si es pot -en la mesura de les possibilitats- avaluar totes les intervencions. Establint els indicadors i instruments d’avaluació. És aquí on tenim dos grans handicaps: poca evidència científica i dificultats d’avaluació.

Però hi ha bones pràctiques que deixen entreveure que una bona feina evitarà molts problemes en un futur… I totes elles solen estar emmarcades en plans comunitaris de prevenció, pel que no són activitats aïllades.

Joves, drogues i entorn 2.0: realitats emergents, accions de futur

Font: SobreDrogues.net (Accedeix a l’entrada original clicant aquí)

El passat 3 de febrer vam organitzar des del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers les jornades Joves, drogues i entorn 2.0: realitats emergents, accions de futur. Deixo les presentacions que considero més rellevants i donen molt pas a la reflexió. Alhora, agrair les persones que han col·laborat en el desenvolupamentde la jornada. Especialment a l’equip del Servei de Salut Pública i a la Carol Ontiveros.

Conferència:
Adolescents i xarxes socials,
o per què un milió de girafes no poden estar equivocades
Ponència de Josep Maria Ganyet. Enginyer informàtic. Col·laborador a RAC1. Expert en xarxes socials i entorn 2.0.

Presentació tècnica:
Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues
Què hem fet i cap a on volem anar?
Presentació tècnica del treball desenvolupat al Servei de Salut Pública. Jordi Bernabeu psicòleg del Servei d’informació i assessorament sobre drogues. Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers.

Taula Rodona:
Joves, drogues i entorn 2.0
Realitats emergents, accions de futur
– Jaume Funes.
Psicòleg, educador i periodista. Professor de la Universitat Ramon Llull. Consultor autònom. Ha ocupat diferents càrrec en el marc de l’Administració Pública.
– Domingo Comas. Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, Llicenciat en Antropologia, professor de la UNED i President de la Fundación ATENEA.

Documents de suport per a la taula rodona (clica damunt del títol per baixar-te’ls en PDF):

1. Guió i resum de conclusions de la taula rodona (elaborat per SobreDrogues.net)

2. La sociedad española y el proceso de digitalización: ¿Por qué tratamos de confundir a los/las adolescentes? – Domingo Comas (REVISTA DE ESTUDIOS DE JUVENTUD → marzo 11 | nº 92)

3. ¿Por qué son necesarias las políticas de juventud? – Domingo Comas (REVISTA DE ESTUDIOS DE JUVENTUD ≥ septiembre 11 | nº 94)

4. Esdevenir persona, en companyia d’altres, a la societat de la informació – Jaume Funes (Text escrit per la trobada “ELS VALORS DAVANT L’IMPACTE DE LES NOVES TECNOLOGIES”. Organitzada per Cristianisme Segle XXI. El text està pendent de publicació formant par d’una ponència que es deia “Dinamismes del caos”)

L’acció preventiva i l’atenció en l’entorn 2.0

Text publicat al bloc del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya i presentació feta al plenari de la Xarxa d’Infància de Granollers el 30 de març. 

SobrePantalles.net: una proposta d’acció preventiva i atenció en l’entorn 2.0

Jordi Bernabeu Farrús
@jordibernabeu – @sobrepantalles
Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers)

Tot el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. Els usos adolescents i joves han esset, inicialment, el paradigma d’ús d’aquesta nova realitat, tot i que cada vegada més s’han universalitzat pel que fa a qualsevol grup d’edat i col·lectiu.

Com a treballadors en l’àmbit de l’atenció social se’ns obre tot un nou món d’intervenció. I és evident que es necessita una reflexió seriosa i un posicionament consensuat. Retrobem de nou -afortunadament- paraules tan nostrades com treball cooperatiu, participació, horitzontalitat, etc. Tot i que en un sentit diferent al que probablement estem acostumats a treballar (amb els corresponents matisos a fer). Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. I gairebé segur que, a diferència d’altres fenòmens que ens ha tocat abordar, no té sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrítiques.

Plantegem tres punts de partida molt bàsics:

  • L’entorn 2.0 ha vingut per quedar-s’hi. I aquesta arribada ha esset tan ràpida, i avança a un ritme de vertigen que sovint ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes d’ús.
  • El debat no està en l’eina. Sino en els usos. I la primera lectura sempre serà en clau positiva: esdevé un element de construcció per davant dels posibles problemes que puguin comportar en la gestió del nostre dia a dia o en la nostra professió.
  • Ja que es tracta d’una eina amb moltes potencialitats (sobretot pel que fa a la seva vessant relacional) esclar que poden presentar-se usos problemàtics. Pel que necesitarem d’un discurs preventiu i formatiu al voltant.

Estem obligats a repensar-ho tot (tot). Cal que ens qüestionem aspectes bàsics: com utilitzar-les per millorar la nostra pràctica professional? En el món virtual calen educadors? Cal utilitzar les mateixes eines/perfils com a professionals que com a ciutadans? Com emfatitzar i afavorir les bones pràctiques, que en són moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemàtics?

Pel que fa a la nostra experiència, i tenint present d’on venim i amb qui treballem (som un projecte d’atenció i prevenció en el consum de drogues entre adolescents i joves) ens interessa centrar-nos en tot el que té a veure amb afavorir usos responsables, potenciar usuaris autònoms i crítics, al mateix temps que establir els mecanismes bàsics de prevenció i atenció dels riscos i problemes derivats del seu ús. Destaquem alguns avisos sobre els que hem d’estar pendents, i que pensem que hem de treballar:

(1) Sobre com construir la nostra identitat a la xarxa. Sobretot si tenim en compte que estem redifinint aspectes troncals com privacitat i intimitat.

(2) Caldrà definir uns criteris que determinin quins usos tenen un major risc, quins comporten problemes, i quins han de ser entesos a partir del concepte de la dependència. Quins seran els efectes de tanta hiperconnexió i hipervirtualitat?

(3) Compte amb la facilitat per difondre continguts inadequats. Independentment de la seva legalitat. Quin usos són més segurs que d’altres?

(4) Sent conscient dels interessos comercials que s’amaguen darrera de tot aquest comerç electrònic i tota la concentració empresarial al voltant d’aquest. I com ens pot afectar a la nostra vida.

En aquest sentit, des del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers, destaquem dues línies dintervenció totalment interrelacionades:

  1. L’estratègia municipal Granollers_Acció preventiva sobre els usos 2.0
  2. En el marc d’aquesta: SobrePantalles.net. Prevenció, reflexió i informació sobre usos 2.0

Granollers_Acció preventiva sobre els usos 2.0

La finalitat és desenvolupar un Pla d’Acció Municipal per a la prevenció i atenció dels usos 2.0 en población adolescent i jove que sistematitzi un pla de treball que ajudi a desenvolupar els objectius següents:

  • Proposar accions preventives i de sensibilització: activitats als centres d’ensenyament, dinamització de proyectes en l’àmbit comunitari, campanyes de sensibilització, etc.
  • Protocolaritzar i promoure el treball conjunt des de l’àmbit professional i comunitari del municipi: protocol d’atenció i col·laboració, detecció i intervenció en centres d’ensenyament, etc.
  • Proposar serveis i recursos útils d’orientació, informació i assessorament per a qui ho desitji i/o necessiti. Donant resposta i atenció a situacions relacionades amb usos problemàtics: Servei municipal d’atenció a adolescents i famílies sobre usos de les TIC i d’altres pantalles, protocols de derivació, etc.

SobrePantalles.net. Prevenció, reflexió i informació sobre usos 2.0

SobrePantalles.net és un projecte de caire preventiu dirigit a joves per fomentar un ús moderat, responsable i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació (tipus videojocs, mòbils, blogs, Fotolog®, MSN® -mesenger-, Facebook®, etc.). Ens adrecem a tota persona o col·lectiu que estigui interessat en l’ús de les Noves Tecnologies.

Oferim:

  1. Informació actualitzada
  2. Un espai per a la reflexió crítica
  3. Continguts que fomentin un ús responsable

D’entre els objectius de SobrePantalles.net volem produir continguts que puguin servir a joves, pares i/o educadors en el foment d’un ús responsable de les TIC i xarxes socials. D’altra banda, també farem difusió d’aquells materials de suport, eines i informació publicada per altres institucions i associacions que estiguin en aquesta mateixa línea de treball. Així doncs, a la secció Materials de suport podreu trobar la nostra selecció de materials per descarregar, webs d’interés i vídeos que promouen bons hàbits tecnològics.

Ens veiem a la web 2.0. Us deixem els nostres canals:

Us animem igualment a enviar-nos qualsevol web o eina que no trobeu recollida a la nostra selecció i que creieu que pugui ser d’interés. Tanmateix, us deixem algunes propostes educatives dirigides a famílies, adolescents i d’altres agents sòciocomunitaris. Qualsevol suggeriment serà ben rebut.
Pantalles2012

Projecte Concurs Sobrepantalles 2011
Veure resultats del concurs clicant aquí

Massachussets a la catalana

Carta publicada al Diari Ara. 26 de març de 2012.

Exposo la carta sencera perquè penso que han retallat una part important d’aquesta. Aprofito que deixo el pdf perquè llegiu també l’article del Funes que hi ha damunt. Molt més extens i potent.
 

Diumenge en aquest diari la columna del director es feia ressò de les paraules d’Artur Mas durant el Congrés de CDC: “Serem el Massachusetts d’uns Estats Units d’Europa”, apel•lant a aquest suposat model d’inversió, investigació, tecnologia i emprenedoria. Portem dies llegint com Catalunya s’està consolidant com a bressol del sud d’Europa de pel que fa a el que coneixem com start ups i business angels. Em sembla perfecte. Però aquesta mateixa setmana hem viscut l’episodi de quatre nois osonencs que no tenien ni per viatgar a una fira internacional de referència sobre robòtica representant el païs. Les paraules del Departament d’Ensenyament, Treball o el govern en particular han brillat per la seva absència. Pel que siguem coherents. Està molt bé mirar cap a fora, i amb il•usió. Però també amb realisme. Estiguem on hem d’estar…
Massachussets a la catalana – Diari Ara. 26 de març de 2012

De Sant Pere als Estats Units

Carta a El 9Nou (Osona)
23 de març de 2012

Amb “The Santperencs” hem viscut una notícia bonica. I alhora trista. Que hauria de donar pas a una reflexió profunda. Una publicació dilluns al diari ens alertava com aquests quatre adolescents osonencs, campions d’Espanya de Robòtica en l’àmbit de l’ensenyament secundari, es quedaven sense la possibilitat d’assistir a una final internacional, enguany sobre higiene alimentària, per no disposar de 9.000 euros per a fer front a les despeses del viatge. Volien presentar la seva proposta d’una lupa “potabilitzadora” d’aigua, que a partir dels raigs del sol permet bullir aigua en menys d’una hora. Aquesta idea tenia com a finalitat poder ésser aplicada al tercer món. I a partir de l’entrevista realitzada a RAC1 a un dels pares d’aquests nois per Jordi Basté (a “El món a RAC1”) Gas Natural-Fenosa s’ha erigit com a solució al problema donant els diners necessaris per a poder acompanyar-los a Alemanya. Més enllà de si aquesta proposta és fiable, tinguem en compte que la mitjana d’edat dels quatre inventors no superava els setze anys.

S’han d’agrair donacions com aquestes, tot i el seu caràcter mediàtic i, per què no, oportunista. Ara bé, cal expressar preocupació entorn algunes idees:

(1) ben trist és que quatre emprenedors adolescents hagin de recórrer a aquest tipus d’iniciatives per fer front a un repte que hauria de ser contemplat com una obligació per a qualsevol administració pública.

(2) Diu molt del propi Departament d’Ensenyament o Treball per la incapacitat en la gestió d’aquesta situació ni poder/saber plantejar cap alternativa. Quants emprenedors deuen haver-se quedat en aquest camí!

(3) En un país que últimament es vanagloria de ser un dels referents de l’emprenedoria, clúster de referència a Europa i pioner en start ups, què malament s’estan realitzant les inversions que no es disposen ni de 9.000 euros per afrontar les dietes de quatre participants en un acte d’obligada assistència. Paral•lelament, la quantitat de diners que s’estan perdent en casos de corrupció i de dubtosa gestió!

(4) Gran exercici de rendiment publicitari per part de Gas Natural-Fenosa i Grup Godó que segur que han rentabilitzat més la seva funció amb tot aquest fet que no pas l’inversió realitzada en qualsevol altra tipus de publicitat.

Ara només cal esperar que aquests nanos s’ho passin bé en la seva estada a Alemanya. I guanyin o no, disfrutin del concurs. Al cap i a la fi si els seu invent surt premiat rebrem una bona notícia pel que fa a propostes sobre estalvi energètic. Tot i que esperem que no faci replantejar a la mateixa Gas Natural-Fenosa si aquesta inversió després se’ls gira en contra…

Pàgina 6 de 12« Primera...45678...Última »