Aclariments i diferents usos derivats de la planta de la coca

Deixa un comentari

Publicat a SobreDrogues.net. Setembre de 2010.
Accedeix al pdf clicant aquí.

És força recurrent confondre termes al voltant de la cocaïna. De fet, la redacció d’aquest article ve condicionada per les notícies que han aparegut en la premsa fent referència al consum de pasta base al territori català (podeu trobar-les a aquí). Sovint es confonen usos i, per tant, la informació queda totalment condicionada a malentesos. En aquest breu i ràpid text volem descriure -a grans trets- les principals característiques de les diferents susbtàncies i processos d’elaboració del que s’entén per cocaïna, base o crack, i pasta base o basuco (a fi d’evitar confusions).

L’Erythroxylum coca és una planta de la familia de las Eritroxilàcees originària de la zona andina d’Amèrica Llatina. El seu ús està força extès en les cultures andines, princpipalment perquè les seves propietats analgèsiques i estimulants la converteixen en un “medicament” recurrent per als seus membres. Tanmateix, és una droga utilitzada arreu del món per la seva psicoactivitat.

El seu cultiu constitueix una forma de subsistència cabdal per a moltes famílies llatinoamericanes, alhora que font de maldecaps degut a les persecucions polítiques i militars de diferents governs que la volen tenir “sota control”.

D’aquesta planta poden extraure’s diferents susbtàncies, éssent la coca o cocaïna (clorhidrat de cocaïna) la més coneguda d’aquestes. Aquestes susbtàncies es troben en el mercat negre i constitueixen un diferent ventall de drogues sobre les quals aquest article considera rellevant fer-ne alguns aclariments.

El clorhidrat de cocaïna (popularment “cocaïna”, “coca”) és una sustància preparada a partir de la planta de la Erithroxylon coca. Té dos efectes principals: estimula el sistema nerviós i actua com anestèsic local. La seva presentació més habitual és en forma de pols blanca o cristalls blancs. Esnifar aquesta pols o cristalls és la forma més generalitzada de consumir-la. S’adquireix, generalemnt, a partir de grams o mitjes fraccions d’aquests. El preu oscil·la aproximadament entre els 50-60 euros per gram.

Pot generar dependència psicològica amb facilitat. De fet, habituar-se al seu consum constiueix el problema associat més greu i frequent entre els consumimdors.

De fet, el consum de coca o cocaïna és una pràctica relativament extesa entre la població general. Aquest augmenta any rere any. És la droga il·legal que més demandes de tractament genera als centres especialitzas en drogodependències.

Existeix una pràctica entre alguns consumidors de cocaïna que consisteix en untar una cigarreta de tabac comercial directament amb aquests cristalls o pols blanca de cocaïna (fer un “nevadito” o “chino”). Aquesta pràctica respòn més a l’idea d’un ritual que una forma de consum, ja que gairebé no provoca efectes. I no cal confondre-la amb fumar crack, base, pasta o qualsevol altra manera que a continuació s’expliquen.

Fumar crack o fumar base és el terme utilitzat quan s’agafa directament el clorhidrat de cocaïna (la cocaïna clàssica que trobem al carrer) i la “bullim” amb bicarbonat o amoníac (i d’altres productes, com cendra de les cigarretes) -sovint en una cullera o altre recipient-. A partir d’aquest procediment ens queda una pasta de color groc-marró que al refredar-se agafa forma de pedra o roca. Aquesta, al fumar-se amb una pipa (sovint també d’elaboració pròpia) espetega produint un soroll característic. Aquests sons onomatopeïcs que es donen al fumar-se aquestes roques (“crec, crec…”) són els que han fet que s’anomeni popularment “crack”.

És una droga altament tòxica i addictiva. Té un fort efecte estimulant del Sistema Nerviós Central, alhora que produeix sensació de plaer. Genera molta ansietat i compulsió en el consum; i la posterior dependència (sobretot psicològica). Afavoreix el desenvolupament de problemes psiquiàtrics.

En algunes zones de compra-venta podem trobar que es vengui el crack ja preparat per al consum. Encara que és un producte que els mateixos consumidors també saben preparar-se. Existeix al nostre país desde fa molts anys, encara que el seu consum acostuma a ser marginal (pel que fa a prevalença), reduït i vinculat a consumidrs problemàtics de drogues.

Basuco o paco -pasta base de cocaïna- són els noms més utilitzats per anomenar una droga elaborada a partir de les restes de la planta de la coca (els alcaloids) prèviament a l’obtenció del clorhidrat de cocaïna. Al no disposar dels presursos clàssics per l’elbaoració de la cocaïna (àcid clohrídric, per exemple) es maceren directament les fulles amb disolvents (tipus benzina).

Aquesta pasta base es consumeix per via respiratòria, amb una pipa o en forma de cigarreta. Pel que ni s’esnifa ni s’injecta. Generalment els estris per al consum són d’elaboració pròpia. I sovint podem trobar-nos amb pipes elaborades a partir d’antenes -de ràdio, per exemple-, pots de menjar i beguda, etc. De fet, a diferència de la cocaïna, la pasta base (o basuco, a Amèrica Llatina) és una droga de molt baix cost.

S’ha convertit, desde fa temps, en una droga força utilitzada en contextos amb dificultats socials d’Amèrica Llatina (tinguem present que allà és té més accessibilitat a la planta). Al nostre païs és poc present. I sovint s’utlitza errònimanet el terme “basuco” per anomenar el “crack” o la “base”.

La seva composició química la converteix en una droga altament tòxica i addictiva. Té un fort efecte estimulant del Sistema Nerviós Central, alhora que produeix sensació de plaer. Genera molta ansietat i compulsió en el consum; i la posterior dependència (sobretot psicològica).

Afavoreix el desenvolupament de problemes psiquiàtrics. A nivell físic, castiga força les vies respiratòries i el sistema cardio-vascular.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Protected by WP Anti Spam